|
Editorial |
L’aventura d’anar al metge
Diuen que el sistema de salut català és en molts aspectes exemplar. No hauríem de dubtar-ne, tot i que una afirmació com aquesta ràpidament fa venir a la memòria males situacions viscudes o sentides explicar, o les deficiències evidents i els defectes aparatosos que, malgrat tot, presenta la xarxa sanitària pública i privada a casa nostra. Voldríem, més aviat, sense qüestionar-ne les bondats, preguntar-nos si aquest sistema de salut té en compte l’especificitat de l’assistència sanitària a les persones amb paràlisi cerebral o situacions afins.
 Veure article complet |
|
Atenció Directa |
El fisioterapeuta en la relació entre el metge i els pares de persones amb paràlisi cerebral
Les persones amb paràlisi cerebral han de fer-se controls mèdics molt periòdics des que neixen. Això implica que pares o tutors han d’estar en contacte amb els professionals sanitaris molt sovint i, per tant, aquestes relacions comencen a formar part de la seva vida quotidiana.
Veure article complet |
|
Associació |
Als amics d’Esclat,
Una de les satisfaccions més grans que dóna la vida és retrobar-te amb vells amics. I avui és una d’aquestes ocasions. Ja vaig tenir el plaer de saludar-vos el passat novembre amb motiu de la concessió de la tan merescuda Medalla d’Honor de Barcelona i ara, de nou, em permeteu compartir amb vosaltres una estona, encara que sigui des d’aquestes línies.
Veure article complet |
Esclat rep la Medalla d’Honor de Barcelona
El dia 29 de novembre de 2006, en el marc emblemàtic del Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació Esclat va rebre de mans de l’alcalde Hereu la Medalla d’Honor de la ciutat “per la seva contribució a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes amb discapacitat i de les persones que els envolten”.
Veure article complet |
|
Breus |
Poesia en Acció recapta diners per Esclat
L’Associació Esclat ha rebut aquest any les aportacions
Veure article complet |
Els busos de Barcelona, 100% accessibles
Transports Metropolitans de Barcelona ha renovat en
Veure article complet |
|
|
Tema |
Pares, metges i fills amb discapacitat: els tres vèrtexs del triangle
Vam tenir una conversa entre pares i mares del centre per tal de posar damunt la taula un tema important, el de la relació amb els metges, que, sens dubte, acompanyaran els nostres fills al llarg de la seva vida.
Veure article complet |
El metge davant els pares de l’infant amb paràlisi cerebral
Quan els pares d’un nen amb un problema neurològic que comporta discapacitats en un o més àmbits del seu desenvolupament (sistema motor, conducta, àrea cognitiva, sensorial, etc.) consulten un metge, el primer que ha d’intentar aquest és adoptar una actitud d’empatia, que no és sinònim de paternalisme ni de compassió.
Veure article complet |
|
Suport familiar |
Entitats de suport en temes mèdics
Per tal de portar una vida al més plena i satisfactòria possible, i aconseguir la màxima independència a la societat, les persones amb paràlisi cerebral han de rebre una atenció adequada que els ajudi a millorar els moviments, que estimuli el seu desenvolupament intel·lectual, que els permeti desenvolupar el millor nivell de comunicació possible i que estimuli la seva relació social. Per tal de poder portar a terme aquests objectius, tant les famílies com els diferents professionals que hi intervenim i els metges especialistes hem d’involucrar-nos íntimament en tots els passos de la planificació, presa de decisions i administració dels tractaments.
Veure article complet |
|
Recomanació |
Més que la història d’un home i un peu
Christy Brown es va fer prou popular quan, el 1990, Daniel Day Lewis va interpretar de manera memorable el personatge en l’adaptació al cinema d’aquest llibre, la seva autobiografia. La pel·lícula, firmada per Jim Sheridan, va rebre dos Oscars i ha estat, també, una de les grans aportacions per acostar al públic ampli les condicions de vida de les persones amb paràlisi cerebral. Nascut el 1932, Christy Brown va ser el desè d’una vintena de fills d’una família humil del Dublín catòlic. A desgrat de la paràlisi cerebral que el va afectar arran del part, va aconseguir fer-se un nom com a escriptor. A més de Mi pie izquierdo, durant els anys setanta va publicar un parell de novel·les i quatre volums de poesia, abans de morir, l’any 1981.
Veure article complet |
|
Castellano 
Català
