Atenció Directa >>
Hidroteràpia: l'aigua com a medecina de cos i ment

Des de temps ancestrals, l’aigua ha estat una medicina natural que beneficia tot el cos. Els romans apreciaven els beneficis socials i saludables del bany, i els grecs atribuïen a l’aigua propietats curatives. En els darrers temps ha sorgit interès sobre la utilització de l’aigua com a mitjà de mantenir la salut i el benestar; així com per desintoxicar l’organisme i estimular la resposta del sistema immunològic.

Podríem definir la hidroteràpia com el procés terapèutic que consisteix en la curació, el tractament o l’alleujament simptomàtic de les malalties, de tot el cos o d’algunes parts, per l’efecte de l’aigua, bé pel seu efecte tèrmic, bé per les seves propietats mecàniques. La hidroteràpia pot aplicar-se tant de manera motriu, és a dir, de manera externa, fent servir i aprofitant la força i les propietats de l’aigua, com en la ingesta, o sigui, a través del consum regulat i controlat d’aigües medicinals o de deus amb característiques i propietats específiques. Atès el gran camp que abraça la hidroteràpia, en aquest article parlarem especialment sobre els efectes de l’aigua aplicada externament.

Existeixen diverses maneres d’aplicar l’aigua i molts dels seus beneficis varien depenent d’una o altra, però, no obstant això, es poden generalitzar diversos efectes presents en totes. Sobre el sistema càrdio-circulatori, hem de tenir en compte la temperatura de l’aigua, de manera que si ens submergim en aigua freda aconseguirem una vasoconstricció perifèrica. Això reduirà l’aportació sanguínia a les zones distales i ho dirigirà a òrgans més intensos, i d’aquesta manera estarem produint hipertensió i augmentant la freqüència cardíaca. D’altra banda, si el que apliquem és aigua calenta, els efectes seran els contraris, hi haurà vasodilatació a les extremitats, tot millorant el rec en aquestes zones, i produint hipotensió i reducció de la freqüència cardíaca.

Un altre efecte que no podem passar per alt és el produït per la immersió (en banys o piscines). Aquesta afavoreix el retorn venós, disminuint els edemes i la retenció de líquids. Alhora, l’augment del retorn venós és interpretat com una ”falsa sobrecàrrega hídrica”, activant-se un sistema d’enzims (renina-angiotensina-aidosterona) a nivell del ronyó i incrementant d’aquesta manera la diüresi de manera natural (molt important en persones amb problemes de cor).

Sobre l’aparell locomotor (músculs i esquelet), el mitjà aquàtic posseeix dues característiques essencials que la diferencien del mitjà terrestre: la flotació, gràcies a la disminució de la gravetat; i la resistència al moviment gràcies a l’augment de densitat de l’aigua envers l’aire. La flotació ens proporciona major llibertat de moviment, important per a persones amb mobilitat reduïda per lesions múscul-articulars, obesitat o dificultats motrius en general. També disminueix l’impacte pel que fa a les cames i turmells, i qualsevol caiguda serà amortida. D’altra banda, la resistència que ens ofereix és la més adequada per tonificar la musculatura.

Depenent de la temperatura i del temps d’aplicació també aconseguirem canviar els efectes, de manera que una aplicació breu de l’aigua freda actuarà com a tònic (augment del to muscular) i la prolongada com a sedant (disminució del to muscular). També hem d’afegir que l’aigua calenta, en aplicacions breus, seda i descongestiona l’organisme i el to muscular, aconseguint que el cos se senti més relaxat i en prolongades, descongestiona el cos relaxant-lo en la seva totalitat.

A nivell respiratori la immersió produeix compressió de la cavitat toràcica per la pressió que hi exerceix l’aigua. D’aquesta manera s’enforteixen els músculs relacionats amb la inspiració, a la vegada que es facilita l’aspiració. En el sistema neurològic, els canvis tèrmics influeixen en la regulació de l’aparell digestiu, càrdio-circulatori, respiratori, renal, etc. Per a les persones amb espasticitaté es molt important destacar que una teràpia combinada a base d’aigua a temperatura calenta, immersió i raigs exerceix un efecte sedant en tot el sistema neurològic que, juntament al relaxament de la musculatura, afavoreix la reducció de l’espasticitat.

En un nivell psico-emocional, la temperatura calenta de l’aigua exerceix un efecte relaxant, conduint al benestar físic i psíquic, alleujant tensions i estrès. Concretament, la hidroteràpia en piscines pot ser de gran ajut per a patologies psíquiques (estat d’ansietat o episodis depressius), ja que l’activitat física fa augmentar la sensació benestar (s’incrementa el nivell d’endorfines a la sang). Això, juntament al plaer que ja de per si aporta l’aigua, la relaxació obtinguda i la integració i relaxació social, es crea un clima òptim per a la millora d’aquestes patologies. En les teràpies amb banys i/o raigs, gràcies a l’entorn de tranquil·litat i el treball sensorial profund amb el terapeuta, s’aconsegueix l’equilibri emocional.

Després de conèixer els beneficis de la hidroteràpia, també hem d’interessar-nos pels seus efectes adversos o contraindicacions. Són molt associades a la tècnica d’aplicació, a la seva temperatura i sobretot a la patologia que es pateix. Un exemple de contraindicacions per a totes les modalitats d’hidroteràpia podrien ser malalties infectocontagioses, malalties agudes amb febre o patologies víriques, malalties respiratòries o cardiològiques de gravetat extrema o descompensades que necessitin altres tractaments més agressius, o algunes malalties de la pell o de les mucoses, com també malalties micòtiques (provocades per fongs).

Per tot això, abans de començar cap tractament cal informar-se’n bé de les característiques, efectes, beneficis i contraindicacions, i sempre realitzar-ho sota la supervisió d’un professional. En un proper article us parlarem de les diferents maneres d’aplicar externament l’aigua.

Patricia Gil