Associació >>
Esquiada als Alps, relat d'un viatge

Ens vam allotjar a La Hacienda, un hotel-residència de l’associació GIMC situat al bell mig de la vall d’Ubaye. Hem de destacar la gran hospitalitat que ens van oferir, ja que ens van fer sentir com a casa. Allà els nois/es van tenir l’oportunitat de gaudir durant cinc dies de meravellosos paisatges, d’un sol esplèndid, de la natura i l’aire fresc de les muntanyes, de practicar esquí adaptat i de relacionar-se amb nois i noies de diferents països (francesos, italians i eslovens).

Les nostres activitats durant el dia consistien a practicar l’esquí adaptat, el contacte amb la neu, exploració de noves sensacions i conèixer l’entorn en el que ens trobàvem. L’activitat de l’esquí es realitzava en parelles o individualment distribuïdes en torns de matí i tarda per tal que tots practiquessin aquest esport. Els nois s’asseien en una cadira adaptada basculant, damunt d’un esquis amb unes fixacions a la part de darrera on el monitor o la monitora col·locava els seus peus i la conduïa fent les típiques esses. Al seu costat esquiava un de nosaltres. D’aquesta manera la persona que anava asseguda era la protagonista.

Mentre uns esquiaven, la resta del grup feien altres activitats. Una de les que va agradar més va ser el joc amb la neu, des de fer guerres de boles fins seure a un plat gegant de plàstic i lliscar muntanyeta avall. Hauríeu d’haver sentit les rialles de tots i totes! També vam fer una excursió a la Barcelonnette, on ens van explicar les seves arrels i tradicions, una miqueta d’història. Ah! I no van faltar les compres de pastissos típics, que estaven deliciosos!

Els altres dies vam fer sortides per la muntanya i vam admirar la vegetació i fauna de la zona. La majoria d’animals que es veien eren cabres, vaques, cavalls, ovelles i fins i tot un isard. La flora era molt abundant; en la seva majoria eren avets, pins, arbustos aromàtics i matolls (s’ha de tenir en compte que l’època de l’any no afavoreix gaire, ja que tot estava nevat). D’altra banda, gràcies a les baixes temperatures vam poder contemplar cascades d’aigua glaçades en forma d’estalactites i estalagmites, així com grans rius i llacs que feien el paisatge encara més idíl·lic.

Un matí el vam dedicar a conduir pel voltants de La Hacienda un Buggi, un 4x4 adaptat, on tothom pujava amb la seva cadira de rodes i el portava mitjançant un joystick. Sempre anaven acompanyats d’un monitor especialitzat, que ens va comentar que durant els mesos de primavera i estiu s’utilitzava per fer excursions per la muntanya, i que gràcies al seu motor elèctric, i per tant bastant silenciós, es podien apropar molt a la fauna autòctona.

Una tarda ens vam reunir al saló de La Hacienda i, juntament amb les noies italianes, el grup eslovè i els residents francesos, vam compartir una sessió de musicoteràpia. Era un aparell molt complex anomenat “Bao Pao”i que estava format per 4 lletres c enormes, metàl·liques, entrellaçades dos a dos, amb unes boles als seus extrems que produïen un feix de llum laser que detectava el moviment. Aquestes ces estaven connectades a un ordinador, i quan passaves la mà o qualsevol altre objecte pel feix de llum, com per exemple una batuta, creaven música. Va ser molt divertit, tots van compassar ritmes, crear melodies i escoltar les seves obres musicals.

La penúltima nit ens van preparar una gran festa de comiat, no va faltar res, teníem un aperitiu per obrir boca, un gran sopar on vam poder tastar la “Tartuflette”, plat típic de la zona, música en directe, i tota la alegria del món! Tots junts vam ballar, riure, i fins i tot ens vam atrevir a cantar (i alguns i algunes en francès!) i el més important: compartir aquella gran nit. Després d’explicar-vos totes aquestes anècdotes, us volem fer saber les experiències físiques, sensorials i emocionals que vam observar en els nois/es durant tota l’estada.

En primer lloc parlarem de la pràctica de l’esquí adaptat, ja que la considerem una de les més importants. Mentre esquiaven els nois i noies experimentaven tot un conjunt de sensacions com són la velocitat amb el propi cos, el contacte amb l’aire i la neu esquitxant les seves cares. Un moviment diferent a l’habitual amb canvis de direcció, balancejos i lliscaments per la neu. Visualment també va tenir molta importància, ja que gaudir en primer pla de la grandesa de les muntanyes és una sensació indescriptible. Emocionalment van rebre una sensació de total llibertat i independència en veure’s ells com a protagonistes durant tota l’activitat.

Per tot això creiem que la pràctica de l’esquí convida a la integració i el desenvolupament de l’autoestima; en definitiva, aporta un conjunt de beneficis tant a nivell psicològic com a nivell social i, sobretot, i el més important, és divertit. Totes les activitats amb la neu van ser enriquidores i conductores de noves sensacions, el fred de la neu, l’esforç -dels que podien- per caminar-hi, la velocitat quan lliscaven amb el plat de plàstic gegant, el control motor i la relaxació, la por i la superació. Però no tot van ser experiències amb la neu, també van haver de conviure entre ells, van conèixer noves llengües, van tastar nous sabors, van visitar nous llocs, van compartir espais amb altres persones... En definitiva, van gaudir tots junts d’una gran experiència i esperem i desitgem que l’any que ve un altre grup de nois i noies tinguin l’oportunitat de repetir-ho.

Patricia Gil i Adriana Mazariegos