Una de les càrregues afegides per a la família amb membres amb paràlisi cerebral o discapacitats afins és l’acció, tan habitual, d’anar de compres. Anar de compres és per a nosaltres una gimcana ben especial, una aventura de recerca en què, a banda del control del preu i la satisfacció del gust, cal estar atent a uns trets d’idoneïtat dels productes que són específics de cada cas, no estàndards, gairebé sempre imprevistos per dissenyadors, fabricants i comerciants.

Les dificultats de manipulació pròpies de bona part de les persones amb paràlisi cerebral obliguen a buscar, per exemple, entre les joguines una joguina amb uns components molt determinats, entre l’electrònica de consum l’aparell amb uns comandaments si més no especials. Les limitacions en la deglució comporten sovint triar, entre l’oferta alimentària, uns productes que redueixin riscos i facilitin el manteniment d’una dieta correcta. Els problemes de mobilitat redueixen, posem per cas, el camp d’opcions en què triar i remenar la roba per vestir i, tanmateix, fer goig. I així podríem seguir amb totes les gammes de productes, amb cadascuna de les necessitats i els desigs que satisfem comprant. Que no són pocs. Que abasten, de fet, tots i cadascun dels ordres de la vida diària, i més i tot.

L’impacte que sol provocar la visió de persones amb paràlisi cerebral o discapacitats afins segurament fa oblidar que, com qualsevol altra persona, ells també volen fer goig i accedir a les meravelles de la tècnica que avui se’ns ofereixen i jugar a tota mena de jocs. Anar trobant entre l’oferta aparentment descomunal que avui ens posen a l’abast els comerços uns productes aptes per a l’ús en les nostres circumstàncies especials no és gaire fàcil. Aconseguir, a més, que la nostra tria, o millor encara la de les nostres persones amb paràlisi cerebral, es pugui realitzar davant una varietat suficient d’opcions, ja és més pròxim al somni que a la realitat.

Som de ple en unes dates en què aquest cost afegit, que no és només econòmic, s’ha viscut i es viu amb més intensitat. És un moment que hem de vetllar per sobreviure sense deixar de ser exigents, com qualsevol altre consumidor. És, també, un moment privilegiat per fer visible a la societat aquesta condició peculiar de consumidors que ens esforcem per fer-nos a mida si més no un petit mercat.

Editorial