El proppassat 15 d'abril va fer 10 anys que el Centre Ocupacional Esclat 2 es va inaugurar, complint amb una de les necessitats de l'Associació Esclat, crear un centre per adults amb paràlisi cerebral. Ho hem celebrat amb diferents actes:

            15 i 16 d'abril de 2004: Jornades de portes obertes, i exposició fotogràfica.

            7 de maig de 2004: Berenar amb pares, germans, companys, etc.

            19 de maig de 2004: Jornada esportiva

 

Volem agrair la seva participació a totes les persones que han col·laborat amb nosaltres en aquesta celebració (pares, nois, companys, empreses).

 

Era el mes d'abril de 1994, quan les portes es van obrir per primer cop per a poder acollir a un petit nombre d'usuaris, concretament, 7...I D'AIXÒ EN FA JA 10 ANYS!

 

La Neus, la Sònia, la Begoña, la Mireia, el Sergio, la Blanca i el Víctor amb tots ells vàrem començar aquest llarg caminar que fins avui ens ha portat. Teníem un objectiu clar: afavorir al màxim possible l'autonomia dels usuaris.

 

Teníem al davant 7 persones que es preparaven per deixar enrera l'escola i començar una nova etapa al Centre Ocupacional. Així doncs, se'ns encomanava una tasca molt important: endinsar-los envers el món dels adults, però sense perdre el “caliu” de l'escola.

 

Així és com obrírem les portes amb un objectiu irrenunciable: crear un àmbit de treball i de superació per a aquests joves amb paràlisi cerebral i fomentar un context estimulant per desenvolupar les seves capacitats intel·lectuals, laborals, i socials.

 

Les nostres tasques al centre han anat sofrint diversos canvis :

 

 

Primer va començar com a taller d'activitats motrius i esportives i, posteriorment, es va oferir formació de tipus sociocultural, fins que, atès l'increment d'usuaris i les necessitats específiques del centre, es va creure important que es funcionés com a taller de tipus més “laboral.

 

En aquest taller es potencien les habilitats manuals per adquirir noves habilitats manuals i mantenir les ja assolides, sempre tenint present l'afectació motora de cada noi i les seves necessitats de suport.

 

Treballem en diversos apartats:

 

Construcció de material d'oci i didàctic per utilitzar-lo posteriorment amb els propis nois, elaboració de les disfresses del CARNAVAL, realització de material per a la decoració del centre, taller d'enquadernació, realització de diversos tipus de llibretes amb fulls reciclats i tasques com ara: retallar, cosir, punxar, plegat de paper (papiroflexia), collage en col·laboració amb la resta dels tallers, sempre mantenint un ambient de caire laboral.

 

Taller d'informàtica, funciona en el Centre Ocupacional des dels seus inicis. El Taller d'Informàtica és com una escultura que es va modelant lentament fins aconseguir una forma ben definida, amb uns objectius i estratègies de treball que van augmentant dia rera dia: Provem noves adaptacions, nous programes etc. per poder aconseguir els suports adequats per cada noi/a. Ni va ser, ni és, un treball fàcil, tots/es hem de posar-li esforç i empenta! Quan diem tots/es ens referim especialment als nois/es d'Esclat 2 perquè sense el seu esforç i la seva paciència res no seria possible.

 

Dissenyem postals per Nadal, ens presentem a concursos de disseny de cartells per a les competicions esportives, ens connectem a Internet, fem videoconferència, jocs, tot i més, sempre més.

 

Taller de comunicació i debats, els objectius generals del taller són dos: informació i comunicació, i aquests arriben a la pràctica a partir de l'interès que els nois/es tenen per aclarir dubtes, preguntes que es fan sobre sí mateixos, problemàtiques que tenen en el dia a dia, noticies que escolten als mitjans de comunicació, la formació, és a dir, s'augmenta la qualitat de vida.

 

L'objectiu final és que s'enriqueixin intel·lectualment, social i cultural, treballant el pensament en diversos aspectes, l'atenció i la percepció. Els objectius bàsics i generals del taller van sortir d'una base teòrica constructivista, és a dir, s'inicia qualsevol activitat a partir dels coneixements previs dels nois/es i a partir d'aquests i la curiositat que ha provocat aquest tema o qüestió, s'incorporen nous aspectes i coneixements.

 

De tot això se'n fa una anàlisi del que coneixen i del que desconeixen i entre els companys del grup intercanvien informació, dubtes, dialoguen, reflexionen, i arriben a unes conclusions. Tot això, sempre en base a un respecte de totes les opinions, un ambient de confiança i un respecte als altres. Es creen espais i moments que afavoreixen la creativitat, l'autoestima, la independència, les relacions personals, la curiositat, la creativitat, la informació, la reflexió,... per aconseguir millorar la seva independència i confiança en ells mateixos.

 

El futur del taller, segueix obert a canvis i nous reptes.

 

 

Ja són deu anys de vida del centre. El taller de reciclatge també ha evolucionat. Primer va començar el Xavier i quan va marxar a Esclatec, va continuar el Ricard. Mica en mica, va anar desenvolupant-se i van sortir diferents propostes realitzades amb la mateixa pasta de paper. Qui no recorda els miralls, les tapes de les llibretes i els cendrers!

 

La cosa anava funcionant, però quan de veritat es va produir el canvi va ser amb la incorporació del nostre company Paco. Tot aquest canvi va estar potenciat per la participació directa i la presa de decisions dels mateixos usuaris, no cal dir que sense ells això no hagués avançat fins l'etapa on ens trobem ara mateix, però tenim molt clar que encara ens queda a tots molta feina i moltes maneres de demostrar el bon treball que des d'aquí realitzem tots plegats.

 

Logopedia. Els principals objectius són: aconseguir que la persona amb discapacitat física i/o intel·lectual tingui un nivell de llenguatge suficient per a comunicar-se amb la família, al Centre Ocupacional i a la societat. En el cas que sigui possible amb el llenguatge oral i si no, facilitant la comunicació amb sistemes alternatius. L'altre objectiu és mantenir allò après anteriorment i millorar-ho en els casos que sigui possible fer-ho.

 

Sempre s'ha tingut present en la tasca que tots aquells nois/es que siguin capaços de fer-ho puguin demostrar la seva disconformitat o no amb les coses que es realitzen al centre o a casa; que perdin la por a expressar-se quan les seves opinions són diferents als punts de vista dels altres adults o companys del centre. Aquesta és una lluita que encara ara és present i que els costa molt, segurament degut a les limitades experiències viscudes i per tant, a la manca de sentit crític.

 

El treball individual amb els nois/es és fonamental perquè permet conèixer una faceta d'ells que en grup queda més amagada: quines són les necessitats, desitjos, pors, il·lusions i mancances del moment i, per tant, es pot emmarcar les seves preocupacions dins un context i ajudar-los a resituar-se o bé donar-los suport perquè adoptin actituds més positives i constructives.

 

Això és possible igualment tant amb els que tenen llenguatge com amb els que no en tenen, ja que tots ells tenen intencionalitat comunicativa. Per això, és tant important tenir present tota la riquesa de la comunicació no-verbal que es mostra en els gestos, en les expressions de la cara i que, amb més o menys encert, interpretem per a fer possibles les seves demandes.

 

Fisioteràpia. Cal tenir en compte que al centre ocupacional existeix un ambient laboral, a diferència de l'escolar, i que això incrementa la maduresa dels usuaris.

 

De cara a la fisioteràpia varien considerablement els objectius i el tractament, es passa de lluitar contra possibles deformacions causades pel creixement a lluitar contra problemes associats a un envelliment prematur, no es perd l'aspecte lúdic dels exercicis però si s'exigeix una realització seria amb coneixement de causa, ja no s'espera tant aconseguir grans canvis sinó més aviat conservar al màxim tot el que s'ha après al llarg del temps (tot i que no es descarta mai la possibilitat d'aconseguir major autonomia).

 

A manera de conclusió:

 

Ja hem comentat un canvi important en la manera de relacionar-nos, no s'utilitza un llenguatge infantil i les converses abasten temes molt més amplis, que inclouen aspectes sexuals i socials.

 

Un munt d'il·lusions, un grapat d'emocions, i també molt d'esforç han fet que aquest camí esdevingués una experiència. Un gran objectiu sempre ens ha fet costat: PROGRESSAR.

 

Les dificultats amb les que ens hem anat trobant ens han obligat a buscar solucions, per tal de trobar sempre un sentit a tot allò que ens proposàvem. A vegades un simple gest o una mirada d'un noi ens ha dit més que mil paraules.

 

Hem compartit infinitat de moments tant de bons com de dolents: al taller, al carrer, de viatge o al cinema. No tots els nois que van començar es troben ara amb nosaltres: alguns han marxat fora de Catalunya, d'altres han plegat i alguns ens han deixat ja per sempre...

 

Pensem que des d'aquí és molt important recordar també totes aquelles persones que han anat passant pel centre a ajudar-nos i han deixat la seva empremta. Sense elles avui, no seria el mateix: ens referim a objectors de consciència, personal de pràctiques, voluntaris,... i també a personal laboral, que actualment ja no està al centre, i que ens ha fet costat durant tots aquests anys.

 

 

Equip del Centre Ocupacional Esclat 2