Castellano 
Català
| Número 28 & 29 - Drets | Tardor/Hivern 2003 |
Tema >>
Les Persones amb Discapacitat a la Catalunya del Segle XXI: Subjectes de Dret o en Risc d'Exclusió?
En la relativa simplicitat de l'organització tribal cada membre té el seu lloc i el seu paper en funció de paràmetres directes (edat, sexe, parentiu,...) o de la consumació de ritus ben definits. En la complexitat de les societats occidentals modernes, però, cada individu ha de buscar el seu lloc, depenent de múltiples circumstàncies i, de vegades, alguns membres no ho aconsegueixen i perden part de la seva valoració social. Són els “exclosos”.
Diferents corrents filosòfiques han volgut valorar la realitat gregària de l'espècie humana, des de les que han donat a l'organització social un paper pervertidor del “bon salvatge” (Rousseau) fins les que han considerat les regles de convivència com l'única garantia de supervivència, “l'home és un llop pels homes” (Locke). El cert és que, a les cultures complexes, l'organització que ha prevalgut és la de l'Estat.
De manera molt simplificada i, segurament, sense el rigor que convindria, aquest és un esquema de les tres principals organitzacions dels Estats que trobem en el nostre entorn més pròxim.
| CAPITALISME (LIBERALISME) Propietat : privada El MERCAT regula: Preus, Producció, Ocupació Cadascú vetlla pel seu benestar i el seu futur. L'assistència en situacions de pobresa es prestada en concepte de caritat (beneficència, ordres religioses,...) o solidaritat (gremis, mutualitats,...), no com un dret. SOCIALISME REAL (COMUNISME) |
Aquesta organització intermèdia no sorgeix espontàniament sinó que és conseqüència de les dificultats de mantenir un règim capitalista-liberal que es comencen a fer paleses a finals del segle XIX i es fan més dures a principis del segle XX amb l'aparició de moviments de defensa dels treballadors i de transformació social (sindicats, moviment anarquista, marxisme). Per altra banda, el model liberal de “mercat no regulat” ha demostrat estar subjecte a pràctiques especulatives i fluctuacions que arriben a situacions insostenibles com el famós “crac” de Wall Street.
Aquestes circumstàncies socials i econòmiques agreujades per les llastimoses condicions en que la segona gerra mundial deixa les nacions europees que han intervingut i, sobretot, afegides a la por que un altre conflicte d'aquest estil (ja anaven dos en mig segle!!) es pogués repetir, empenten cap a un nou model, impulsat pels partits socialdemòcrates i els demòcrata-cristians del centre d'Europa que se separen així dels moviments marxistes i anarquistes més radicals i de la seva experiència de “socialisme real” a les regions de l'est.
Aquest model inclourà el que ara coneixem com “Estat del
benestar” però també aporta una nova idea d'Europa on la cooperació econòmica ha
de fer inviable una altra guerra. Es comença per unificar mercats concrets i
estratègics com el carbó i l'acer (molt lligats a les indústries de guerra) i
s'acabarà amb el Mercat Econòmic Europeu, avui completat amb un projecte d'unió
política més ample, la Unió Europea.
MITJANS DE L'ESTAT DEL BENESTAR
1) Intervenció econòmica: Política monetària
2) Intervenció en el mercat: Sector públic - Despesa pública
3) Regulació de sectors clau : Preus - Relacions laborals
4) Redistribució de la renda: Sistema d'impostos
5) Distribució del poder: Democràcia
CRISI DE L'ESTAT DEL BENESTAR
En el darrer quart del segle XX es comença a parlar de la crisi de l'Estat del
Benestar. Inicialment sembla que aquesta crisi és bàsicament el resultat de dos
paràmetres: la millora en el manteniment de la salut fa que les persones arribin
a edats més avançades i per tant que globalment la població europea envelleixi,
augmentant les classes passives i les pensions que han de ser sostingudes amb
les aportacions dels treballadors actius i, aquest és el segon paràmetre, es van
perdent les esperances de tornar a situacions de plena ocupació, o el que és el
mateix, no se sap com disminuir els percentatges de persones que no troben
feina.
Una anàlisi una mica més profunda descobreix que no sols és l'envelliment de la població i l'atur el que ha fet fer fallida als sistemes de protecció dels estats europeus. La realitat és que l'economia es mou cada cop més amb dimensions que ultrapassen les fronteres nacionals actuals per “globalitzar-se”. En aquesta nova situació, el sistema de protecció social, del qual estem tant orgullosos els europeus, té plantejades tres crisis: financera, d'eficàcia i de legitimitat.
El desequilibri entre el nombre dels qui cotitzen i el de pensionistes està a la base de la primera crisi (financera), la mundialització i la competència en condicions desiguals provoquen la segona crisi (eficàcia), la bondat del sistema (legitimitat) queda tocada pels canvis en l'estructura familiar, en la funció d'intermediació dels agents socials (sindicats) i en la baixada de valors solidaris en favor de tendències 'post-materials' amb preponderància d'una idea individualista del “viure be”.
A totes aquestes raons, s'ha vingut a afegir el fracàs d'un
dels dos models d'estat inicials. La dissolució de la Unió Soviètica i el
traspàs al model capitalista de les repúbliques que han recuperat la
independència i dels països “satèl·lit” de l'URSS, així com les lentes
modificacions a la Xina, fan que, malgrat la posició numantina dels governs de
Cuba o Corea del Nord, es faci palesa la fallida del sistema comunista i
s'evidenciïn els seus aspectes més febles i doni pas a un ressorgiment de la
proposta capitalista en els seus plantejaments més radicalment liberals.
L'ESTAT DEL BENESTAR A ESPANYA
La Constitució Espanyola de 1978 defineix España com a un Estat Social i
Democràtic de Dret. Aquesta definició col·loca el nostre estat alineat amb les
democràcies europees i en la influència del model d'Estat del Benestar imperant
en elles que comporta un grau important de protecció i garantia per part de
l'Administració en vers els seus ciutadans.
Social. Amb voluntat d'avançar plegats com una comunitat coherent en la qual tots els seus components frueixen dels avenços i el progrés que col·lectivament es guanya. L'Estat, a través de la seva Administració, ha de posar en marxa els recursos per a evitar desigualtats injustes, per a la defensa i el suport en situacions de desavantatge o necessitat, i de protecció d'aquells individus més febles, temporalment o de manera permanent. l'Administració s'obliga també a propiciar les condicions que facin possible l'accés als mínims de qualitat de vida considerats com a inherents a la dignitat humana i a una certa redistribució de la riquesa col·lectiva, i a remoure els obstacles que ho puguin dificultar.
Democràtic de Dret. On cada persona té la possibilitat d'escollir als seus representants i governants i a ser escollit pels seus conciutadans per a aquests càrrecs. I on el marc jurídic i legal obliga per igual a tots els ciutadans.
L'arribada de la Democràcia i la promulgació de la Constitució Espanyola de 1978 introdueixen una sèrie de millores. Com a més significatives, i pel que respecta al col·lectiu de persones amb disminució destaquem:
Universalització de l'atenció sanitària. Fins a les hores limitada a la protecció dels treballadors i dels seus familiars en funció d'un sistema de cotització prèvia (Seguretat Social)Garantia d'Ingressos Mínims. A través d'un sistema de pensions ‘no contributives' i un sistema de Renda Mínima d'Inserció
Cobertura legal als processos d'Integració i Normalització. Especialment a través de la LISMI (Llei d'Integració Social de les Persones amb Discapacitat)
Quan s'inicia la construcció de l'Estat del Benestar espanyol, països com Alemanya, Bèlgica, Holanda o els nòrdics, que han assolit uns nivells alts de desenvolupament d'aquest model, comencen a fer evidents certes dificultats per a mantenir-los.
Les dificultats de l'Estat del Benestar arriben al nostre país quan encara no hem fet més que començar la construcció del model i pràcticament el condemnen a quedar incomplet. Sentim el fre sobre les rodes en un moment que les pensions són encara insuficients per una vida autònoma, quan els drets a prestacions està encara condicionat a disponibilitats pressupostàries, quan els serveis per l'atenció de les necessitats més peremptòries són encara insuficients.
Així les coses cal preguntar-se si les persones amb discapacitat a casa nostra gaudeixen realment dels Drets que sembla que el nostre entorn modern i desenvolupat hauria de garantir-los. Per a fer-nos una idea, potser serà útil repassar els factors d'exclusió definits en els més recents estudis sobre el tema:
Pobresa
Entesa com a insuficiència d'ingressos per a cobrir, en la comunitat on es viu i de manera autònoma, les necessitats bàsiques. A la Unió Europea, es defineix el llindar de la pobresa, en el 50% de la mitjana de la renda de la població de referència.
Dificultats per a mantenir un estat de Salut
Que impedeix o dificulta el manteniment d'una relació autònoma amb l'entorn familiar i social, i en molts casos la consecució dels mitjans necessaris per una vida independent, participativa i suficient.
Manca d'un habitatge amb les condicions i equipaments suficients
L'habitatge digne és un dels béns que es considera necessari per assolir els mínims d'estabilitat i possibilitats d'integració comunitària. La inseguretat o la manca d'habitatge es pot considerar un dèficit molt greu i és, en molts casos, desencadenant d'estats d'exclusió.
Situació perllongada d'atur
A més de la disminució o carència d'ingressos que aquest fet pot representar, es produeix una minva en la integració social de la persona en atur de llarga durada, amb aparició de trastorns del comportament, de l'estat d'ànim i de les relacions socials i familiars.
Entorn familiar i social empobrit
La família, les amistats i les relacions comunitàries aporten motivació i afectivitat que poden considerar-se bàsiques per el desenvolupament de la persona en la comunitat. La inserció en una xarxa relacional més o menys ampla, des de les relacions veïnals a la pertinença a associacions, clubs, o la realització d'activitats ni que siguin lúdiques o esportives, milloren el pronòstic de risc d'exclusió fins i tot quan els factors més purament econòmics són adversos.
Mancances en la formació
El nivell educatiu és un altre factor important, tant com a recurs personal davant situacions de dificultat com per la facilitació de les oportunitats laborals, i per tant econòmiques, i socials.
Dificultats per l'exercici dels Drets socials i cívics
Com a conseqüència d'un o de varis dels factors anteriors, es pot produir una dificultat en l'accés a l'exercici de Drets bàsics, fins una incapacitat d'entrada en els circuits de protecció establerts (els serveis socials per exemple), aquesta dificultat actua com a cercle viciós en produir nous agreujaments o perpetuació dels altres factors.
LES PERSONES AMB DISCAPACITATS UN COL.LECTIU EN RISC
A la llum d'aquests factors, caldria preguntar-se si les persones amb
discapacitat a Catalunya, una població que encara està en un procés imperfecte
d'integració escolar, que gaudeix de manera parcial d'unes rendes mínimes
insuficients i que no pot ni cobrir les necessitats explícites en serveis
socials (existència de llistes d'espera per a serveis bàsics), són o estan en
risc d'esdevenir “exclosos socials”.
Emili Grande
