
| Número 28 & 29 - Drets | Tardor/Hivern 2003 |
Esport >>
La Boccia
Possiblement alguns de vosaltres no heu vist mai competicions
de boccia. Doncs ara us presentarem les característiques principals d'aquest
esport: originari de la Grècia Clàssica i semblant a les bitlles, va ser
recuperat en els anys 70 pels països nòrdics amb la finalitat d'adaptar-lo a
persones amb discapacitats. Actualment és practicat en més de 30 països. Els
elements són sis boles vermelles, sis blaves i una de blanca, de cuir, farcides
amb sorra, de 8,3 cm de diàmetre i un pes de 300 grams. Es participa
individualment, en parelles o en equips de tres.
Per jugar, primer es llança la bola blanca i els jugadors han d'intentar
aproximar-hi el major nombre de boles del seu color. Tots els esportistes
llancen almenys una vegada la bola blanca. Els partits consten de quatre a sis
parcials, depenent del nombre de participants.
Quan tractem d'explicar breument la boccia, prenem com referència les bitlles.
La boccia és un joc de precisió i d'estratègia, amb regles pròpies recollides en
un reglament internacional. Es diferencia de tots els altres esports paralímpics
perquè és l'únic on homes i dones competeixen junts. El camp de joc fa 12,5 x 6
metres. El terra és de fusta o sintètic.
La boccia és practicada per persones amb paràlisi cerebral amb una discapacitat
severa, que els afecti les quatre extremitats i que precisin una cadira de
rodes.
Les categories són:
BC3: No manegen les mans, o ho fan amb molta dificultat. Utilitzen una canaleta
per a llançar la bola, ajudats per un auxiliar.
BC1: Utilitzen mans o peus per llançar les boles. Tenen una afectació important.
BC2: Utilitzen les mans per llançar. Tenen més mobilitat que els BC1.
Parelles: 2 esportistes BC3 + 1 suplent. Cada jugador té 3 boles. Un jugador és
el capità, i ell pren les decisions.
Equips: Tres jugadors, 2 esportistes BC2 i 1 BC1. Un dels jugadors és el capità.
Per iniciar un partit l'àrbitre sorteja les boles entre els dos jugadors o
equips; l'un jugarà amb vermelles i l'altre amb blaves. El jugador que té les
boles vermelles llançarà la bola blanca al camp, i inicia el parcial. Després de
llançar-la, és aquest jugador qui jugarà la seva primera bola, intentant que
quedi el més a prop possible de la blanca. A continuació li tocarà el torn al
jugador contrari, que intentarà que la seva bola quedi més a prop de la blanca
que la de l'adversari.
Una vegada llançada aquesta bola, l'àrbitre determinarà quina
està més lluny de la bola blanca i correspondrà llançar al jugador que tingui la
seva bola més lluny. Aquesta és una regla permanent. Es continuarà llançant fins
que ambdós jugadors hagin llançat totes les seves boles. Aleshores l'àrbitre
determinarà quina és la bola més propera a la blanca i donarà el resultat del
parcial. En el següent parcial, la bola blanca serà llançada per l'altre jugador
o l'altre equip. En finalitzar l'últim parcial el marcador reflectirà la suma de
tots els parcials i determinarà el guanyador del partit.
Aquest esport permet múltiples possibilitats de plantejaments tàctics i de joc,
gairebé tants com jugadors el practiquen. L'esforç, la concentració, la tensió
de molts moments, intentar anar al límit de les possibilitats físiques, partit
rere partit, les variants que permet, i l'adequació i adaptació per a la seva
pràctica de persones amb una important discapacitat física, fan de la boccia un
esport molt atractiu per als esportistes i entrenadors d'Esclat.
Albert Lisbona

