Castellano 
Català
| Número 28 & 29 - Drets | Tardor/Hivern 2003 |
Atenció Directa >>
Congrès Internacional d'Educació Especial: Una escola per a tothom
Els dies 15, 16 i 17 d'octubre es va celebrar a la facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i l'Esport Blanquerna , el Congrés d'educació especial, organitzat per un comitè format per professors de la facultat i professors de la l'agrupació sectorial d'escoles de la Federació APPS
Aquesta convocatòria, tradicional en el sector, va gaudir d'una nombrosa assistència tant per part de professionals de serveis educatius específics com de professionals de serveis educatius generals (escoles ordinàries, EAP).
Els ponents gaudien, com en anteriors jornades (enguany congrés) de reconegut prestigi nacional i internacional. Les seves conferències varen aprofundir en els temes encetats en anteriors edicions i varen acomplir amb escreix els objectius del comitè organitzador. Es va concretar la teoria de la inclusió i es varen presentar estratègies concretes d'aplicació directa als centres educatius i a les aules.
El professor Mel Ainscow de la Universitat de Manchester, tradicional ponent i expert en aquestes qüestions va fer com sempre una didàctica i entusiasta aportació sobre com les pròpies capacitats de l'escola i dels mestres esdevenen la millor eina per abordar l'atenció a la diversitat.
Els professors i professores Julie Stone, David Duran i Liliana Tolschinsky varen exposar la manera de proporcionar estratègies concretes per afavorir la inclusió (ensenyament multinivell, tutories entre iguals i treball cooperatiu).
Els professors Paul Clarke i Michael Whemayer varen aportar reflexions molt interessants sobre el treball en xarxes d'escoles i el disseny universal de l'aprenentatge.
Als tallers vàrem tenir l'ocasió de comprovar com algunes escoles ja s'han decidit per avançar en models que possibilitin “escoles per a tothom”.
Dissabte al matí, una taula rodona formada pels diferents ponents va abordar la qüestió de si els centres d'educació especial volien contribuir o no amb els seus recursos a millorar l'atenció dels alumnes amb necessitats educatives especials a les escoles ordinàries. Aquest va ser un debat molt interessant i es va fer palesa la predisposició dels centres d'educació especial a esdevenir centres de recursos i suport al sistema ordinari.
D'altra banda, els ponents de la taula varen coincidir en la necessitat que hi hagi una voluntat política decidida i clara d'apostar per la inclusió i també es va destacar la importància de la pressió de les famílies.
En la meva opinió, la pressió de les famílies és cabdal i s'ha demostrat que en països més avançats que nosaltres ha estat la palanca més eficaç per millorar els sistemes educatius. És clar que el model inclusiu, “les escoles per a tothom” impliquen indubtablement una millora de les pràctiques educatives i aquesta millora beneficia tots els alumnes, no només els alumnes amb discapacitat. Parlar de “l'escola inclusiva” és parlar d'escoles eficaces, que aconsegueixen bons resultats per a tots els alumnes amb discapacitat o sense .
Tots els alumnes tenen capacitat d'aprendre?
Si la resposta és sí, cal que tots conjuntament, professionals i famílies, ens posem a treballar plegats perquè l'administració afavoreixi un canvi en les pràctiques educatives.
Els professionals que treballem per la inclusió necessitem el suport de les famílies. Acceptar el repte de la inclusió no és fàcil, cal assumir riscos i acceptar-ne el compromís, però és l'únic camí per construir una societat justa, plural i solidària, una societat de la que tothom en formi part i en la que tothom hi tingui el seu paper.
Com sempre, aquest congrés no va deixar indiferent ningú ni els professionals de l'educació ordinària ni els professionals dels centres especials. Constatar que l'auditori estava format per professionals de centres específics i serveis ordinaris continua essent tranquil·litzador i ens fa ser optimistes pel que fa a l'evolució de les línies educatives del nostre país.
És important, tanmateix, estar alerta i vetllar per avançar en el nostre objectiu .La societat civil sempre va per davant de l'administració i la nostra força (la força dels que pensem que les propostes educatives s'han de fer en base al que tenim en comú i no pas en el que ens diferencia) ha de consolidar el procés cap a la inclusió .
Mariona Torredeme
Directora de Crespinell, miembro APPS y del Comité organizador
