Veure totes les revistes

Número 28 & 29 - Drets

Tardor/Hivern 2003

Editorial >>
Els drets humans de les persones amb discapacitat i les seves families

Aquest any 2003 en fa deu de l'adopció de les Normes Uniformes per a la Igualtat d'Oportunitats de les Persones amb Discapacitat aprovades per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 20/12/93. Després d'una dècada veiem com encara manca molt per recórrer en el camí de la igualtat d'oportunitats, i enguany ha estat la Unió Europea qui ha volgut donar un nou impuls a les polítiques dels seus estats membres per prioritzar i visibilitzar els drets dels seus ciutadans i ciutadanes amb discapacitat.

Així doncs, l'any 2003 ha estat declarat l'Any Europeu de les Persones amb Discapacitat, per decisió del Consell de la Unió Europea de 3 de desembre de 2001, amb l'objectiu d'adreçar el procés vers la consecució de la plena igualtat dels drets de les persones amb discapacitat. El propòsit fou el d'aconseguir resultats concrets per part dels Estats membres: accions en l'àmbit nacional per lluitar contra la discriminació, noves iniciatives i noves i més fortes aliances.

Aquesta declaració ha ofert a les Persones amb Discapacitat de la Unió Europea l'oportunitat d'incloure els seus drets entre les prioritats de la Unió i dels seus estats membres.

Si entréssim a avaluar el grau d'acompliment dels objectius proposats, especialment pel que fa a l'estat espanyol, veuríem com tots ells s'han plantejat d'una forma o una altra, però amb concrecions tímides i encara insuficients. No obstant això, cal assenyalar que el fet de parlar del tema i organitzar actes públics, ha possibilitat que el tema s'hagi traslladat a l'opinió pública. Si més no, és un primer pas.

Tanmateix, la realitat és una altra. Suposem que trobar un cotxe ocupant el gual pel que has de passar amb la teva cadira de rodes no va contra els teus drets. Tampoc que siguis citat pel metge al teu hospital públic, i et rebi tres hores més tard. I a ell li sembli normal.

Imaginem que no atempta contra els drets humans que hi hagi persones a Barcelona, amb discapacitat intel·lectual, que viuen i dormen al carrer. Que hi hagi cua d'espera de desenes de persones per tenir una plaça a residències per a persones amb discapacitat intel·lectual per a casos urgents de persones que ja no tenen ningú.

El nombre de persones amb discapacitat, que podent treballar i tot i que la llei obliga les empreses, no tenen lloc de treball és una desigualtat de drets clamorosa. Com podem anomenar el fet que s'aprovi pel Parlament una llei com la LISMI, llei d'integració Social de les Persones amb Discapacitat, i cap govern ni administració la faci complir?

Tots coneixem casos en els que les mares de persones amb discapacitat han hagut de deixar de treballar per dedicar-se a la cura dels seus fills perquè l'Administració no aportava ajudes dignes a la família. Aquestes dones no tan sols deixaven de formar-se professionalment, sinó que el seu desenvolupament laboral patia un truncament brutal, amb conseqüències de pèrdua econòmica per a tota la família, simplement perquè l'administració no aportava prou ajuts a les famílies per tal que poguessin desenvolupar-se amb normalitat.

La conculcació dels drets de les persones amb discapacitat per part de la societat en general i de l'administració en particular és una realitat constant de la que no se'n parla. Moltes persones pensen que com que abans estàvem pitjor, s'ignora sistemàticament que els nostres governs no dediquen suficients recursos econòmics en els seus pressupostos per atendre els seus conciutadans en situacions crítiques.

En aquest número de la Revista Esclat, que és doble per la quantitat d'informació que conté, parlem dels Drets Humans i la Discapacitat amb dues aportacions molt interessants. El primer dels articles és una reflexió d'Emili Grande, Coordinador de Programes d'ECOM, Federació Catalana de Persones amb Discapacitat Física, sobre LES PERSONES AMB DISCAPACITAT A LA CATALUNYA DEL SEGLE XXI, l'estat del benestar i el perill d'exclusió de les persones amb discapacitat. El segon, de l'antropòloga i treballadora social Maria Cortés, ens parla del DRET A SER PERSONA, una aproximació als drets humans des d'una perspectiva antropològica i de la pròpia vivència de la discapacitat. Les seves aportacions ens conviden a reflexionar sobre el tema dels drets humans, tema que la societat i els seus governs haurien de considerar en totes i cadascuna de les seves decisions.

Des d'aquesta editorial els convidem a participar al debat amb les seves aportacions.

Jesús Sanfiz