Veure totes les revistes
Atenció Directa >>
La llei de la dependència
La Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i l'atenció a la dependència, té l'objectiu d'ajudar les persones que estan en situació de dependència i proporcionar-los una variada cartera de serveis i prestacions.
Per accedir a les ajudes cal presentar la sol·licitud que trobareu al centre d'atenció primària, als serveis socials o al web de PRODEP, entre d'altres, i adjuntar-hi l'informe de salut del metge i el certificat d'empadronament.
Un cop presentada la documentació al Registre dels Serveis Territorials, les sol·licituds es deriven als diferents serveis de valoració de la dependència (SEVAD) per tal que un tècnic valorant de la Generalitat vagi al domicili habitual de la persona i passi el barem de valoració de la dependència (BVD) o l'escala de valoració específica (EVE) en el cas de 0 a 3 anys per fer la proposta del grau i el nivell de dependència.
Posteriorment, el SEVAD fa arribar l'expedient de la persona i sol·licita al PRODEP (òrgan de la Generalitat encarregat de la promoció de l'autonomia personal i l'atenció a les persones amb dependència) que elabori i enviï al domicili la resolució del dictamen de grau i nivell.
Un cop rebuda aquesta carta els serveis socials municipals es posen en contacte amb el sol·licitant i la família per elaborar conjuntament el Pla Integral d'Atenció (PIA) i determinar així quines ajudes els van millor entre les que els pertoquen pel grau de dependència.
L'instrument de valoració que estableix la llei és el barem de valoració de la dependència. Aquest barem valora la realització de les diferents activitats de la vida diària com menjar, anar al lavabo, dutxar-se, vestir-se, desplaçar-se dins i fora de la llar... En cas de discapacitat intel·lectual o malaltia mental, es valora la capacitat de prendre decisions.
Es té en compte la realització correcta o incorrecta de diversos ítems de cada tasca, ja sigui per causa física o psíquica (falta de coherència o iniciativa). Quan una persona no és capaç de dur a terme alguna activitat, s'avalua quin grau de suport ha de rebre. Pot ser que només necessiti una simple supervisió amb ordres verbals, una ajuda física parcial o màxima, o en els casos de trastorn de comportament, una ajuda especial.
Com a tècnica valorant de la dependència del SEVAD 3 de Barcelona del Consorci Sanitari Integral, crec que aquesta llei recull les necessitats de la gent que es troba en situació de dependència i les seves famílies.
Tot i que el procés des que es lliura la sol·licitud fins que s'ha elaborat el PIA, com tots els tràmits administratius, pot semblar una mica lent per als sol·licitants, és una de les lleis més ràpides en el seu desenvolupament. És una mesura que intenta englobar les diferents ajudes establertes fins ara i tenir una visió més global de la persona, la seva situació i totes les necessitats que té. F
Bruna Monfort