Breus >>
Un ciutadà aconsegueix que el Parlament demani canviar una llei estatal per agilitzar els processos d'incapacitació

La Comissió de Peticions ha proposat reformar la Llei d'enjudiciament civil després d'escoltar la demanda del senyor Joan Vendrell, un ciutadà que no ha aconseguit que una jutgessa es desplaci al centre assistencial on resideix el seu fill, un jove que pateix autisme de Kanner, per tramitar-ne el procediment d'incapacitació.

 Per canviar la legislació, els diputats de la Comissió han subscrit una proposta unitària per presentar davant la Mesa del Congrés de Diputats una proposició de llei d'addició d'un nou apartat a l'article 759 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil. Aquest article considera que, en els processos d'incapacitació, el tribunal ha d'examinar directament la persona suposadament incapaç, però deixa que sigui el magistrat qui decideixi si es desplaça o no a casa de la persona afectada, independentment de les dificultats de mobilitat que li comporti la malaltia o la invalidesa.

 Ara el Parlament demana al legislador estatal que resolgui aquesta llacuna amb un nou apartat que digui que “sempre que les parts sol·licitin i provin, mitjançant l'aportació d'un certificat mèdic oficial, que el presumpte incapaç o els seus parents més propers no estan en condicions físiques o psíquiques per desplaçar-se a les dependències judicials, el metge forense i el jutge magistrat han d'anar al seu domicili a fer l'examen a què es refereix l'apartat anterior”.

 Joan Vendrell es va adreçar el 6 de febrer al Parlament per denunciar que el procediment d'incapacitació del seu fill, de 29 anys, estava bloquejat perquè la jutgessa que porta el cas es nega a anar al centre on està ingressat. El 29 de maig passat, aquest pare va ser cridat a comparèixer davant la Comissió de Peticions i va explicar i acreditar que el desplaçament del seu fill fins a les dependències judicials podia ser molt perjudicial per a la salut i la seguretat del jove, dels seus pares i fins i tot de les persones que puguin ser a les dependències esmentades.

 La proposta de reforma legislativa que fa la Comissió, que la Mesa ja ha admès a tràmit, es defensarà primer davant el Ple, que és l'encarregat d'acordar enviar-la al Congrés de Diputats, atès que es tracta de modificar una llei estatal. Un cop a Madrid, el Ple del Congrés de Diputats ha d'escoltar una representació de parlamentaris catalans abans de votar si la tramita o no.

 La Comissió de Peticions, que va crear el nou reglament del Parlament, en vigor des de l'any 2006, “és l'òrgan competent per tramitar les peticions que els ciutadans fan al Parlament en l'exercici del dret de petició individual o col·lectiva” i vol ser una eina més per aproximar el Parlament i els ciutadans, que hi podran comparèixer per exposar les seves peticions. Un cop examinades, les podrà remetre a la comissió parlamentària corresponent, als grups, al Govern o als departaments competents, a qualsevol altre òrgan de la Generalitat o d'una altra administració pública, o al Síndic de Greuges. F

David Casals