Associació >>
Contes de fades: una experiència enriquidora

Fa uns quants anys que a l'escola considerem important articular tota la feina pedagògica envers un eix transversal que unifiqui la tasca de tots els grups del centre. El curs passat vam decidir vertebrar la programació entorn dels contes de fades tradicionals.

L'experiència de més de disset cursos explicant contes, narracions i històries a les aules ens comunicava que són una eina molt potent per captar l'atenció dels alumnes i per mantenir-la durant gran part de l'activitat, i una eina amb la qual gairebé tots els alumnes gaudeixen de l'activitat. Cadascú al seu nivell maduratiu. D'altra banda, els contes tradicionals ens mostren el vessant relacionat amb el fet cultural antic i universal, que és certament un patrimoni de la humanitat i que els nostres alumnes, malgrat les seves greus discapacitats, tenen dret a conèixer i gaudir-ne.

Els contes que vam seleccionar van ser tres. Un cada trimestre. “Els tres porquets”, “El vestit nou de l'emperador” i “La princesa i el pèsol”. Vam considerar important unificar les versions que volíem treballar en tots els grups i que aquestes fossin les tradicionals.

Ens vam plantejar activitats de diferents tipus: unes que duia a terme cada tutor en funció de la programació d'aula i de la seva creativitat, representacions dels contes que es feien unificant grups i, finalment, al final de cada trimestre, una representació del conte per a tota l'escola.

El primer trimestre vam encetar la feina amb “Els tres porquets” i amb aquesta base vam elaborar materials (activitat de plàstica) per tal de representar la història amb ombres xineses (activitat de seguiment visual), en referència al passatge en què el llop vol enredar el porquet gran convidant-lo a collir pomes: vam estudiar els diferents tipus de pomes, les vam pintar i vam elaborar diferents receptes de cuina amb diferents tipus de pomes (activitat de cuina, de matemàtiques i de coneixement del medi); en algun grup es va narrar el conte acompanyat de diferents instruments musicals (activitat de musicoteràpia). El conte ens va servir d'excusa per treballar maneres de començar i acabar els contes (activitat de llenguatge); alguns alumnes van participar en la narració del conte donant-li veu a algun personatge. Després de la narració els alumnes més grans contestaven preguntes sobre l'argument del conte (activitat de llenguatge). El fet d'explicar el conte regularment al llarg del curs ens va permetre veure com el alumnes anaven integrant la història i el seu argument.

El segon trimestre vam mantenir la narració de “Els tres porquets” i vam introduir “El vestit nou de l'emperador”. Al voltant d'aquest conte vam poder treballar el cos humà (activitat de coneixement del medi). La infermera de l'escola juntament amb els tutors vam explicar el funcionament dels principals òrgans del cos humà. Aquestes xerrades els van resultar molt motivadores i després van poder contestar preguntes envers el tema i demostrar que havien captat les idees bàsiques. També es va elaborar material per narrar el conte, es va treballar el vestit segons les diferents èpoques de la història i diferents èpoques de l'any. Així mateix, un grup d'alumnes van visitar el Museu Tèxtil i de la Indumentària.

Per acabar, el tercer trimestre vam fer activitats prenent com a base el conte “La princesa i el pèsol”. A banda de la narració del conte, vam estudiar els pèsols i vam fer plantacions de pèsols i d'altres llavors.

Juntament amb el desenvolupament de tot aquest treball pedagògic, l'Ajuntament del barri (districte de les Corts) ens va obsequiar amb dues sessions de contes narrats per una contacontes a la biblioteca pública del barri. Nosaltres vam col·laborar-hi preparant material per donar suport a aquestes sessions. El suport dels contes va ser molt sensorial: amb material per tocar, olorar, escoltar. Això, amb l'atmosfera especial que es crea en aquestes sessions, va fer que el grau d'atenció i d'interès fos molt alt per part de tots el alumnes.

D'altra banda, no ens podem oblidar del vessant més terapèutic. Els contes de fades tradicionals són models inconscients de creixement psíquic, de desenvolupament maduratiu que expressen conflictes emocionals eterns i ho fan en positiu, és a dir, transmeten la idea de la capacitat per resoldre'ls. Condensen l'angoixa existent i tranquil·litzen donant patrons de comportament universals i la idea que algú altre ja ha passat per aquells problemes i s'ha n'ha sortit prou bé.

En aquest aspecte, el comportament d'alguns alumnes envers la narració d'algun conte concret ens ha donat informació als educadors sobre les seves necessitats psíquiques en aquell moment determinat. És una eina més per conèixer millor els nostres alumnes.

La nostra valoració d'aquesta experiència és altament positiva. Va ser una experiència molt gratificant tant per als nostres alumnes com per a nosaltres com a professionals. F

Cristina Chiva i José Ferrer
Centre Esclat