Tema >>
La RSC i les entitats socials

Podem definir la responsabilitat social corporativa com la contribució voluntària i activa de les empreses a la millora social, econòmica i ambiental, amb la finalitat de millorar la seva competitivitat i el seu valor afegit, més enllà del seu objectiu prioritari com a generador de riquesa i del compliment de la legislació específica.

Aquesta idea va néixer a la mitjania del segle XX, però hi ha hagut dos fets decisius que li han donat una gran rellevància: l'any 1999, al Fòrum de Davos, Kofi Annan va proposar a les empreses, organitzacions cíviques i laborals un pacte mundial per tal d'estendre els beneficis de la globalització a tots els éssers humans, tot donant a entendre que orientar els mercats cap a la col·laboració amb les persones menys avantatjades, o no fer-ho, és una qüestió d'elecció i no pas un caprici irremeiable del destí.

El segon fet es va produir l'any 2001: la Comissió de la Unió Europea va proposar el Llibre Verd Fomentar un marc europeu per a la responsabilitat social de les empreses, on se les convidava a invertir en el seu propi futur duent a terme un triple balanç econòmic, social i mediambiental que permetés un avanç en paral·lel d'aquests tres grans mons.

El repte ja és al damunt de la taula. A partir d'aquesta data l'empresa disposa d'un nou element per incorporar al seu engranatge. L'acollida del concepte va ser un èxit i més de 2.000 empreses europees de 80 països es van adherir a la idea.

En el moment de posar en pràctica un concepte tan abstracte com el cas de la responsabilitat social és quan sorgeixen els entrebancs. Per aquest motiu es va haver de normalitzar mitjançant la ISO 26000, el propòsit de la qual és donar suport a les organitzacions per millorar les seves estructures en RSC, promoure una màxima transparència, fer una lleugera anàlisi de la possibilitat de realització de l'acció, però no pas certificar o legislar.

No podem oblidar que l'empresa desenvolupa el rol de “creadora de riquesa” dins del teixit d'una societat desenvolupada i és la responsable d'aportar prosperitat no solament al seu entorn més immediat, sinó també als seus grups d'interès, per acabar finalment repartint-la a la societat en general i decidir quina mena de comunitat construeix al seu voltant.

Tot i que les entitats declarades d'utilitat pública oferim col·laboració per a l'obtenció de beneficis fiscals, mitjançant la LISMI (article 38, d'obligat compliment i les seves mesures alternatives) o la bonificació del 35% de l'import de les aportacions sobre l'impost de societats, no és aquesta l'essència més pura de la RSC, per bé que la incentiva.

A més a més d'aquests avantatges legals, perquè l'empresa prengui consciència de la necessitat de la seva col·laboració, és necessari que li oferim el nostre suport en altres aspectes que fins ara no havien tingut gaire transcendència. L'enfortiment de la imatge ètica de l'empresa, la nova visió de cultura d'empresa, la diferenciació enfront de la competència, la millora del clima laboral, el valor afegit per influir en l'opinió pública, l'enfortiment de la relació amb l'entorn i la repercussió de la difusió publicitària, entre d'altres, prenen protagonisme en la visió global del concepte d'empresa.

El camí per fer realitat una relació de col·laboració entre el món empresarial i el social s'ha d'anar fent a poc a poc i superant no pocs esculls, perquè cada empresa que s'hi involucra ho fa d'una manera diferent: en espècies dels seus propis productes, per implicació personal dels seus treballadors en forma de voluntariat i també amb aportacions econòmiques o amb convocatòries de premis i concursos.

Generalment, les empreses que per les seves pròpies característiques estan relacionades amb activitats que incideixen molt intensament en el medi ambient acostumen a practicar la responsabilitat social majoritàriament en aquesta àrea. Però moltes de les grans companyies orienten aquestes aportacions en el camp social, principalment, i algunes en favor del camp artístic i de conservació del patrimoni cultural, mitjançant les seves pròpies fundacions.

Ens podem trobar amb grans corporacions pioneres en RSC que fa molts anys que desenvolupen aquesta tasca i que han incorporat un departament propi per treballar en la línia social, que s'ha anat desenvolupant a mesura que sorgien noves idees i que s'anava consolidant el concepte. En funció de les possibilitats econòmiques de l'empresa, aquestes iniciatives poden ser més o menys costoses i, per tant, més o menys espectaculars; i en la repercussió mediàtica és on es comença a tancar el cercle de la RSC, des del punt de vista empresarial.

Altres empreses opten per no instal·lar dins de la seva estructura aquest departament, però tenen la voluntat de treballar en aquesta línia. Per això escullen contractar els serveis externs dels anomenats observadors socials. Aquests observadors es presenten com a fundacions o entitats privades que recullen les dades que les entitats socials aportem, necessitats, preferències i, naturalment la més important, transparència de gestió; i les característiques de les aportacions que volen fer les empreses per posar-les en comú i determinar com, amb qui i on actuar.

S'ha de fer una menció especial a les empreses que de manera habitual i constant col·laboren amb les entitats socials, mitjançant subscripcions o donacions econòmiques periòdiques, que ens beneficien de manera directa i sense les quals no serien possibles moltes de les petites activitats que es duen a terme en el dia a dia.

Quan ens presentem davant d'una empresa com a entitat social és important tenir un coneixement previ dels seus costums pel que fa a RSC i, si és possible, conèixer el nom de la persona responsable del departament. En la majoria d'ocasions d'això precisament depèn l'èxit o el fracàs de la gestió inicial. Per exemple, una empresa dedicada a la fabricació de joguines és lògic que realitzi accions de RSC en determinades institucions dedicades a l'atenció a la infància, i no ho faci en un altre camp que no vagi tan lligat al seu producte final, ja que amb la donació dels seus productes acabats compleix perfectament la RSC.

De vegades no és fàcil accedir a un departament que en totes les empreses no s'anomena de la mateixa manera, precisament per la falta d'homologació que comentava anteriorment. Hem pogut trobar des del Departament de Filantropia, fins a Màrqueting, Recursos Humans, Relacions Institucionals, Relacions Externes, també pot dur el tema personalment el Departament de Direcció, Departament de Prescripcions, naturalment, Departament de RSC, etc. Per tant, és necessari superar un petit filtratge a l'hora de realitzar la primera presa de contacte amb el departament adequat, en el cas que no coneguem l'empresa.

La rebuda que se'ns ha dispensat a totes les empreses que hem visitat sempre ha estat molt bona i la predisposició que hi hem trobat, també. Cap d'aquestes ha regatejat el seu temps per tal de conèixer-nos i ajudar-nos a buscar la fórmula més adient per col·laborar amb nosaltres. Això ens encoratja a continuar la recerca de recursos i col·laboracions de totes les característiques.

Les necessitats de les entitats socials abasten tots els àmbits, des de l'element més insignificant però necessari per desenvolupar la nostra tasca fins a l'estructura material que l'alberga, passant pel manteniment i la conservació de cadascun dels serveis. Per això tots els rams empresarials i tots els procediments de col·laboració són imprescindibles per a aquests organismes: les empreses que practiquen la RSC amb la donació dels seus propis productes acabats, perquè incorporem els seus articles al nostre engranatge, i les que per les seves pròpies característiques no poden fer-ho d'aquesta manera i ho realitzen amb altres elements, perquè faciliten la possessió de recursos que per un altre mitjà no podríem fer.

Un exemple va ser la donació d'equips informàtics portàtils, provinents de la seva renovació, que ens va fer una important empresa de biotecnologia i que ens ha servit per facilitar extraordinàriament la tasca dels nostres professionals. Un altre exemple, la feina de pintar els nostres centres per part dels treballadors voluntaris d'un important laboratori farmacèutic, que ens ha ajudat a mantenir-los acollidors i agradables.

Inicialment podem pensar que el concepte d'empresa i el d'entitat social són contraposats, però avui dia les companyies ja no acostumen a tenir l'estructura d'un sol cap visible i un nombre determinat de treballadors, com al segle XIX, sinó que es van convertint en grans grups d'altres empreses, cadascuna amb el seu capital humà, també amb necessitats i susceptible de donar i rebre serveis, independentment de resultats econòmics. I és en aquesta relació de treballar paral·lelament on hem d'incidir incansablement, tant les entitats socials com les empreses de qualsevol volum.

És evident que fer caminar de la mà empresa i entitat social perquè es dirigeixin cap a un horitzó comú, tot beneficiant-se mútuament, suposa un cert esforç per ambdues parts, perquè això implica un canvi de mentalitat, però realment els rendiments d'aquesta col·laboració superen amb escreix qualsevol compte de resultats que no inclogui aquesta complicitat.

Com a entitat pertanyent al món social també tenim un nou element que hem de treballar per tal que la RSC no esdevingui simplement una declaració de bones intencions i fer que el sistema empresarial i el social s'apropin, es coneguin bé i es valorin mútuament com a col·laboradors i com a valors imprescindibles l'un per a l'altre. F

Marisa Gascón
Associació Esclat