Veure totes les revistes

Número 43 - Les entitats tutelars

Estiu 2007

Tema >>
Què són les entitats tutelars

La tutela de les persones impossibilitades no sempre pot ser exercida pels familiars o parents pròxims. Per això, la llei preveu, des de fa bastants anys, la possibilitat que les entitats jurídiques puguin assumir funcions tutelars de persones impossibilitades. La utilitat que ofereix aquesta possibilitat és cobrir el buit en què es trobarien les persones impossibilitades en cas que no tinguessin familiars o parents pròxims o, encara que en tinguessin, aquests no fossin idonis per a l'exercici de la funció tutelar. Les funcions tutelars són les facultats que es confereixen a una persona per nomenament judicial, per assumir la protecció d'una altra persona declarada incapaç de governar-se per si mateixa, i exercir-les en els termes establerts en la resolució judicial i sota el control i la supervisió del jutge que la va designar. La llei preveu, de manera taxativa, que per al nomenament del tutor es prefereix, primer, el cònjuge o parella de fet que convisqui amb el tutelat; segon, els pares; tercer, la persona o persones designades per aquests en disposicions d'última voluntat, i quart, el descendent, ascendent o germà que designi el jutge. La llei també indica que, si no hi ha les persones assenyalades, el jutge designa el tutor que, per les seves relacions amb el tutelat i en benefici d'aquest, consideri més idoni. Aquestes consideracions deixen clar que la tutela exercida per una persona jurídica és una situació que es preveu amb caràcter subsidiari. Només quan no hi hagi familiars ni parents pròxims que puguin assumir les funcions protectores, aquestes passarien a ser assumides per una entitat tutelar. Les entitats tutelars són persones jurídiques (fundacions, associacions...) que reuneixen els requisits establerts per la legislació vigent i que no tenen ànim de lucre. Tenen com a finalitat la protecció i la cura de les persones legalment impossibilitades. Encara que, en la majoria dels casos, les primeres entitats tutelars sorgeixen d'associacions ja existents, aquelles es constitueixen amb independència de les associacions o federacions. És a dir, es creen exclusivament amb la finalitat de tutelar utilitzant serveis d'habitatge, laborals, d'oci, entre altres, però no de propis. Més recentment, algunes associacions, fundacions, etc., la finalitat de les quals era oferir serveis (escola, recurs laboral, habitatge, lleure, etc.), han constituït entitats tutelars per assumir la tutela únicament dels seus usuaris. Els objectius en tots dos casos serien els mateixos. La diferència entre unes i les altres seria qüestió de forma: les primeres neixen amb l'objectiu de ser al màxim d'objectives (no serien jutge i part), en no tenir interessos en altres serveis. El seu interès només recauria en la persona tutelada. A favor de les entitats que tenen recursos propis i tutelen els seus usuaris cal assenyalar que tenen un caràcter més familiar, la qual cosa tranquil·litza els pares a l'hora de decidir el futur del seu fill. Les entitats tutelars també es poden diferenciar pel tipus de població que atenen. Així, trobem entitats tutelars dirigides a persones grans, altres a persones amb malaltia mental i altres, com Malla, que tutelen persones amb discapacitat intel·lectual. Els principis bàsics que han de ser respectats sempre per totes les entitats tutelars en relació amb la persona tutelada són els següents: -Subsidiarietat. Sempre que hi hagi un familiar que pugui ser tutor de la persona impossibilitada, és millor que sigui tutor el familiar, ja que la tutela serà més directa, personal i efectiva, és a dir, més natural. -No discriminació. Per raó de cultura, llengua, raça, religió, orientació sexual, etc. -Globalització. Tenir cura de la persona tutelada de manera integradora, tant en l'àmbit personal com en el patrimonial. -Personalització. La tutela i les funcions tutelars s'exerceixen sempre en interès i d'acord amb la personalitat dels tutelats i han d'assegurar sempre la protecció de la persona tutelada, l'administració i guarda dels seus béns, i l'exercici dels seus drets.

Oti Román
Treballadora social de Malla