Versión en castellano Castellano    Versió en català Català
Associació Esclat Galeria Flash
Les entitats tutelars
Sumari Número 43

Editorial
>> Pel diàleg amb els jutges

Tema
>>Què són les entitats tutelars
>>El marc legal de la tutela
>>Espai de trobada sobre tuteles

Integració laboral
>>El carro d'anar a comprar motoritzat

Suport familiar
>>L'atenció biopsicosocial a l'associació

Esport
>>Resum de la temporada 2006-2007 Club Esportiu ESCLAT

Recomanació
>>Joana, de Joan Margarit

Breus
>>Seminari de presentació del manual de bones pràctiques
>>Dia de la solidaritat NOVARTIS

Escapades
>>Parc de les Papallones



Veure totes les revistes
Número 43 - Les entitats tutelars Estiu 2007

Editorial >>
Pel diàleg amb els jutges

Garantir la tutela de les persones amb paràlisi cerebral o situacions afins hauria de ser una de les primeres preocupacions dels familiars que en tenen cura i els professionals que hi treballen. I, tanmateix, parlar de tuteles sol provocar enormes incomoditats en el nostre entorn. Segurament per tres raons que convé posar sobre la taula. Primer, perquè comporta parlar d'un horitzó que a ningú no li ve de gust contemplar: el del dia que potser no hi serem i la persona fràgil de qui tenim cura serà encara més vulnerable. Després, perquè això passa pel reconeixement explícit d'aquesta vulnerabilitat, cosa que en termes jurídics gairebé equival a planificar la declaració d'incapacitat; i és difícil no sentir íntimament la incapacitació d'un fill o un germà com una agressió, com si prenguéssim encara alguna cosa a la persona dependent que estimem. Finalment, perquè en tot aquest procés és determinant la intervenció d'un jutge, i ja diu la dita que més val sentència de metge… No tenim cap garantia que els professionals de la justícia que han d'atendre els processos d'incapacitació sabran valorar amb coneixement de causa les capacitats de persones amb paràlisi cerebral o situacions afins. Nosaltres sabem que un cos cargolat, una gesticulació espàstica, una boca que baveja amaguen sovint aptituds intel·lectuals i afectives ben poc visibles, ben disfressades. Que, posem per cas, la incapacitat de valdre's per un mateix econòmicament, fins i tot al nivell més elemental d'administrar els diners de la cartereta, és compatible amb la il·lusió per respondre a les convocatòries electorals amb un vot tanmateix conscient. Cal que hi hagi un esforç des dels nostres col·lectius per donar als jutges l'assessorament que els cal. Han de poder valorar amb justícia la situació de les persones que han d'incapacitar i atendre-les amb el grau de detall que sigui necessari. Fins a establir en cada cas quines facultats i responsabilitats es poden preservar i quines han de ser emparades per la tutela. Davant la simple brutalitat de la incapacitat total hem de fer valdre l'opció de la incapacitat parcial.

Editorial

fondo
IniciQui SomEls CentresLa RevistaNovetatsEnllaçosContactarAccés PrivatDesenvolupat per RSB Media
fondo