Veure totes les revistes

Número 42 - El quart pilar de l'estat del benestar

Primavera 2007

Editorial >>
Una vulnerabilitat finalment reconeguda

Finalment el Parlament espanyol ha aprovat l'anomenada llei de dependència, que ha de permetre el reconeixement formal de les limitacions en l'autonomia personal amb què han de viure moltes persones arran de la seva edat o arran de les seqüeles que provoquen patologies i accidents. Aquest reconeixement tindrà enormes conseqüències: d'una banda, perquè regula i ha de facilitar l'accés a serveis assistencials que redueixin l'impacte de la dependència; de l'altra, perquè reconeix, i en alguna mesura compensa també econòmicament, la dedicació a les persones dependents que tant sovinteja entre els seus familiars més pròxims. Ens n'hem de felicitar i alhora convé que dediquem l'estona necessària a conèixer-ne la lletra menuda. Amb aquest objectiu, per ajudar els lectors a situar-se davant el nou marc legislatiu, aquest número d'Esclat publica tres articles. Joan Barrios resumeix l'esperit de la llei i Albert Lisbona n'explica amb claredat els punts de principal interès per als seus beneficiaris potencials. Erik Särnell, de la Federació Sueca de Discapacitat, resumeix l'ordenament legal sobre la qüestió a Suècia, un estat que hem convertit en model mitificat sobre aquesta i altres qüestions. Ara, un dels grans reptes que el nou marc legislatiu planteja a les nostres administracions públiques és si sabran generar, a través dels diversos serveis socials i els seus professionals, de manera prou dúctil i atenta, els plans d'atenció gairebé personalitzats que exigeix la diversitat de casos de dependència i de situacions individuals. Serà una indefugible prova de foc per valorar la qualitat de la nostra encara massa modesta i voluntariosa societat del benestar. El repte, però, tampoc no és menor per als ciutadans: és feina de tots, i especialment dels que viuen més de prop situacions de dependència, fer una lectura exigent de la llei, per convertir-la no en un agent de compassió sinó en un instrument que potenciï fins al límit la pròpia autonomia personal. Per aprendre a gaudir, alhora sense enganyar-se i amb naturalitat, d'una vida tan normal –tant com la dels altres– com sigui possible.

Editorial