La història arrenca amb el naixement de Christy i detalla com la mare va descobrir que no era normal. Des de les primeres pàgines destaca amb una enorme força de voluntat la figura de la mare, que no es resigna als primers diagnòstics de retard mental i dóna al seu fill tot el que ella és capaç d'oferir-li per fer possible, malgrat la paràlisi, el millor per al seu desenvolupament. Li ensenya l'abecedari i Christy aprèn a escriure valent-se del peu esquerre, l'únic membre sobre el qual té un cert domini. Avui i des d'aquí, escandalitza la manca de mitjans i de suport amb què va haver de créixer Christy Brown. I meravella com se'n va sortir.

El relat de Brown posa l'accent en la relació amb els germans i amb l'entorn, i especialment en la capacitat de tenir uns objectius, un projecte. Per a Brown va ser important tenir fites, que el van motivar en moments ben difícils; descobrir la capacitat d'expressar-se a través de la pintura, primer, i de la literatura, després. Brown té una enorme capacitat introspectiva, que no inverteix a despertar la fàcil compassió del lector, sinó a entendre el seu propi procés de creixement i maduració. Així, quan descobreix l'amor. I el desengany.