|
Sumari Número 40 Editorial >>El risc dels mitjans de comunicació Tema >>Parlar-ne, quan ningú no s'ho espera >>Telehumiliació, la lògica del share Atenció Directa >>La recompensa per una bona feina Integració laboral >>Esclatec, noves feines, nous reptes Suport familiar >> Preveure el futur per prevenir situacions de risc Associació >>10 Anys de la revista Esclat Recomanació >>Taula reservada Dolors borau. Angle editorial Des del desassossec a la tendresa d'un somriure |
| Número 40 - La discapacitat en els mitjans de comunicació | Tardor 2006 |
Suport familiar >>
Preveure el futur per prevenir situacions de risc
Quan una persona fa divuit anys, automàticament els
pares en perden la pàtria potestat, i el fill major d'edat se suposa que és capaç de prendre decisions per ell mateix sobre la seva persona, la seva vida i el seu patrimoni. Quan ens trobem davant d'una persona amb una discapacitat intel·lectual que l'impedeix governar-se per si mateixa i/o administrar els seus béns, la llei preveu la incapacitació judicial. La declaració d'incapacitat és una sentència dictada per un jutge al final d'un procediment judicial, en el qual es dirimeix si una persona pot governar-se per si mateixa o no. En aquesta sentència es priva una persona de manera total o parcial de la capacitat d'obrar (mai de la capacitat jurídica), i es dóna entrada a una altra persona perquè complementi la seva capacitat, sempre en benefici de la persona incapacitada. Això no significa fer-la més incapacitada, sinó que s'atorga a una situació de fet la consideració legal corresponent.Tradicionalment, s'han emès sempre sentències d'incapacitació total. Avui la llei ens permet una flexibilitat i una graduació en els nivells d'incapacitació en sentit jurídic que facilita l'adequació a cadascuna de les persones. La sentència ha d'establir de manera concreta quins actes amb rellevància social i legal pot realitzar o no aquesta persona d'acord amb les característiques de la seva condició, les quals el jutge ha hagut de comprovar minuciosament.
Per a la protecció de la persona declarada judicialment incapaç s'obren dues possibilitats: la pròrroga o rehabilitació de la pàtria potestat, quan encara viuen els pares, o en cas que els pares no visquin o no puguin fer-se'n càrrec, el nomenament d'un tutor. La tutela substitueix la pàtria potestat que els pares tenen respecte al fill menor d'edat o major d'edat declarat judicialment incapaç. Les funcions del tutor són assegurar la protecció de la persona, administrar i guardar els seus béns i, en general, vetllar perquè tingui una bona qualitat de vida.
Quan es tracta de preveure el futur, un altre instrument que tenim és el testament. La legislació vigent permet als pares designar en testament la persona o entitat que desitgin perquè exerceixi de tutor del seu fill. A més permet també fer testament en nom del fill, ja que aquest no pot fer-ho per ell mateix. Si és important sempre assenyalar la conveniència de fer testament per facilitar els tràmits als hereus, en el cas de tenir un fill amb discapacitat intel·lectual es converteix, a més, en una eina de protecció i previsió de futur.
Hem vist que el càrrec de tutor pot exercir-lo una persona o una entitat tutelar. Les entitats tutelars són persones jurídiques (fundacions, associacions...) que reuneixen els requisits establerts per la legislació vigent i no tenen afany de lucre.
L'Associació Catalana Tutelar de Persones amb Discapacitat Psíquica MALLA, segons consta en els seus estatuts, ha estat creada per tutelar i protegir les persones amb discapacitat intel·lectual, promoure l'autonomia de la persona tutelada i defensar-ne els drets i interessos en tots els aspectes de la seva vida i davant de tots els interlocutors socials relacionats. Com expressa el seu logotip, MALLA coordina persones i recursos per crear una xarxa que protegeixi la persona tutelada i permeti que tingui una bona qualitat de vida.
Pretén, a més:
-Donar informació i assessorament sobre la incapacitació i la tutela a les famílies preocupades pel futur dels seus fills amb discapacitat.
-Donar suport a les persones que decideixen ser tutors, siguin familiars o no, de les persones amb discapacitat intel·lectual, incapacitades judicialment, i que troben dificultats per assumir aquesta responsabilitat. En conseqüència, fer més fàcil l'exercici de la tutela i fomentar que aquesta sigui assumida per la família com a institució més natural.
-Prevenir situacions de risc i ajudar les famílies a planificar el futur dels seus fills amb discapacitat intel·lectual
-Acostar la informació i assessorament especialitzat tant als professionals dels serveis socials d'atenció primària com a les entitats relacionades amb l'atenció de les persones amb discapacitat intel·lectual.
Oti Román

