Editorial >>
El risc dels mitjans de comunicació

Durant anys i segles la discapacitat ha estat viscuda socialment com un estigma del qual l'entorn més pròxim s'avergonyia. De segur que molts lectors deuen recordar casos de persones amb discapacitat que vivien ocultes pels seus pares, per la seva família, en una situació ja no de marginació, sinó d'absoluta invisibilitat. Avui, afortunadament, la societat és una mica menys impermeable a la singularitat de les persones amb discapacitat, que tenen almenys opció d'aconseguir un espai escolar o laboral i una atenció assistencial que permeten començar-los a valorar també com a persones. A més de la cobertura d'aquestes necessitats elementals, però, és igualment imprescindible l'aixopluc d'un espai simbòlic, i això, en la societat d'avui vol dir, abans de res, un reflex mediàtic de la pròpia identitat. La presència de les persones amb discapacitat en els mitjans de comunicació pot i ha de créixer encara molt en quantitat, però encara més en qualitat.

Per contribuir a reflexionar sobre la presència pública de la discapacitat, i més en concret sobre l'aparició de persones amb discapacitat en els mitjans de comunicació, la revista Esclat ha tingut dues col·laboracions de luxe. D'una banda, la de Carles Ruiz, professor d'ètica de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. De l'altra, la de la periodista Mònica Terribas, actualment conductora de l'espai informatiu de TV3 La nit al dia. Els agraïm especialment a tots dos que, des de la seva pràctica professional i des de la sensibilitat personal per la qüestió, hagin accedit a acompanyar-nos amb les seves paraules.

Editorial