Veure totes les revistes

Número 39 - Vacances per a tothom

Estiu de 2006

Editorial >>
Anar de vacances

Les vacances són viscudes per la majoria de la població com un període de descans i de trencament de les rutines, sobretot laborals, que marquen el dia a dia. Amb tot, la falta d'acord entre el calendari escolar i els períodes de vacances dels pares fan que cada vegada sigui més i més diversa l'oferta d'activitats per als infants durant una part dels mesos de juliol, agost i setembre. A aquella rutina la substitueix, aleshores, una mena de rutina inversa, que du les criatures a seguir una pauta d'activitats no acadèmiques i allibera els pares, i per tant els descansa, de vetllar perquè s'entretinguin i treguin rendiment del parèntesi estiuenc. Per a les famílies en què hi ha persones amb discapacitat i un alt nivell de dependència, però, també aquest moment del calendari és més difícil. Per a les persones amb discapacitat, perquè és segur que alterar les seves rutines introdueix un factor de desestabilitat que els desorienta. De desestabilitat i, molt sovint, d'avorriment. Per als seus pares i germans, i més com més grans siguin, perquè el catàleg de propostes d'activitats adreçat al nostre col·lectiu és encara molt reduït i limitat. Cal esperar que no s'esllangueixi la iniciativa imprescindible dels centres educatius i ocupacionals i de les associacions de pares o altres entitats que se n'ocupen, motor actiu de la majoria de recursos que es posen a la disposició de les famílies i les persones amb discapacitat. Però també s'ha d'exigir de l'administració que reforci amb especial cura aquestes iniciatives per evitar que la falta de recursos i el cansament acabin posant-les en perill. I això també vol dir que l'administració ha de prendre consciència dels errors d'apreciació que poden dur, quan es tradueixen reglamentàriament, a fer impossibles alguns serveis. Què volem dir? És una rara paradoxa que les activitats d'estiu estiguin sempre associades als serveis per als joves. Perquè en el cas de les persones amb discapacitat, l'edat és un factor absolutament negligible. Però són els organismes de joventut els que reserven fons públics per fer viables ofertes de què gaudiran adults amb discapacitat. I això du l'administració i les entitats a treballar en fals. Fins quan? Fins l'estiu que ve, pel cap baix, segur.

Editorial