Versión en castellano Castellano    Versió en català Català
Associació Esclat Galeria Flash
Sumari Número 38

Editorial
>>Participar és guanyar

Tema
>>En la varietat esportiva hi ha el gust
>>Els IX Jocs Paralímpics d'Hivern Torí 2006

Atenció Directa
>>Llenguatge, emocions i noves tecnologies en l'alumnat amb pluridiscapacitat

Integració laboral
>>Càtedra d'Accessibilitat: arquitectura, disseny i tecnologia per a tothom

Recomanació
>> Excursió al monestir de Sant Pere de Casserres
>>Andrés Aberasturi, Un blanco deslumbramiento (Palabras para cris)

Breus
>>El Govern espanyol ultima l'avantprojecte de llei de Dependència
>>VI Jornades Científiques d'Investigació sobre Persones amb Discapacitat a Salamanca



Veure totes les revistes
Número 38 - Esport i discapacitat Primavera de 2006

Recomanació >>
Excursió al monestir de Sant Pere de Casserres

Una antiga llegenda diu que el monestir de Sant Pere de Casserres fou fundat pels vescomtes d'Osona i Cardona sobre les relíquies d'un infant dels vescomtes que es conservà momificat, el qual, tres dies després d'haver nascut, va parlar i va dir que no viuria més de trenta dies i que un cop mort el seu cos fos posat dins d'una arca tancada, sobre una mula. Allà on s'aturés l'animal s'havia d'edificar un monestir sota l'advocació de Sant Pere. Les relíquies d'aquest infant van ser molt venerades al monestir i quan hi havia sequera es baixava en processó fins al Ter i es mullava l'arca que contenia el nen, en les aigües del riu.
A partir del 1012 començà a haver-hi vida comunitària, si bé fins al 1050 l'església monàstica no fou consagrada. Després dels primers abats, Casserres baixà aviat a la condició de priorat, segurament per no poder mantenir els dotze monjos necessaris per a continuar essent abadia.
Els fundadors, vescomtes d'Osona i Cardona, i altres famílies nobles de la comarca com els Tavertet, els Cabrera, els Savassona o els Sau, s'interessaren pel monestir fins avançat el segle XII, l'afavorien amb importants donacions i s'hi feien enterrar, però després ja gairebé no se'n recordaren. Fa l'efecte que aquest monestir, fundat pràcticament per dues vescomtesses, fou sempre el lloc preferit de les dones del llinatge dels Osona-Cardona, al qual feien llegats més importants que a la mateixa canònica de Cardona.
L'any 1572 aquest priorat i tots els seus béns es van unir al col·legi dels jesuïtes de Betlem de Barcelona, del qual fou una simple possessió o granja. Però aquest domini es va acabar amb l'expulsió decretada pel rei Carles III el 1767.
Posteriorment va passar a mans de particulars: la família Arisa-Pallàs de les Masies de Roda, que el va mantenir com a masoveria, fins que l'any 1991 el va adquirir el Consell Comarcal d'Osona amb la finalitat de portar a terme, juntament amb la Generalitat de Catalunya, la restauració del conjunt del monestir durant els anys 1994 a 1998.
Actualment el monestir acull una exposició de caràcter permanent on s'interpreta la vida dels monjos a Casserres, mitjançant la recreació de les sales que han conservat la mateixa disposició al llarg dels segles, així com un audiovisual on s'explica la llegenda, la història i el procés de construcció del conjunt monàstic.

Visites guiades i restaurant per encàrrec anticipat
Telèfons d'informació 93-744.71.18 / 608.892.200
Tancat el dilluns, excepte festius.

Aquest restaurant està ubicat en el mateix recinte del Monestir de Sant Pere de Casserres i es menja força bé. Cal avisar per endavant per a reservar taula al restaurant i concretar visita al monestir.
Està situat entre el mateix Monestir i el pàrking, en un lloc molt agradable.
El recorregut principal pel monestir i l'accés al restaurant es poden fer amb cadira de rodes.

Joan Bertran
President d'Esclat

fondo
IniciQui SomEls CentresLa RevistaNovetatsEnllaçosContactarAccés PrivatDesenvolupat per RSB Media
fondo