Veure totes les revistes

Número 38 - Esport i discapacitat

Primavera de 2006

Editorial >>
Participar és guanyar

Diu el tòpic que, en la pràctica dels esports, l'important és participar. Aquest acostuma a ser el consol, que no consola, de qui resulta perdedor de la contesa. Portem inscrit l'estímul de la competitivitat al fons de la medul·la i, per tant, no tan sols en l'estricta competició sinó també en la pràctica més esportiva de l'esport, les ganes de ser el primer i de superar-se empenyen a fer gestes sorprenents.
Les persones amb paràlisi cerebral no en són una excepció. La pràctica de l'esport té almenys tres virtuts que pot ser bo de recordar. En primer lloc, ajuda a avançar en la mesura de les possibilitats en el coneixement i el domini del propi cos. En segon lloc, ajuda a reforçar la pròpia autoestima, en la mesura que l'elecció de l'esport adequat a les pròpies habilitats comportarà per força avenços i millores. I en tercer lloc, ofereix un espai de socialització privilegiat, tant per a persones amb paràlisi cerebral com per a la interacció entre elles i el seu entorn.
D'aquí que calgui donar importància a les competicions, sobretot si se'n sap fomentar una pràctica que sobrevalori la participació i relativitzi els èxits. D'aquí, també, que sigui convenient fomentar la difusió i les exhibicions d'esports adaptats. A l'hora de practicar la boccia des d'una cadira de rodes no té més perícia qui té menys afectacions. Un aviat se n'adona, si ha vist jugar persones amb discapacitat o ha intentat compartir el joc amb ells. I prendre'n consciència és un dels camins més ferms cap a la integració.

Editorial