Integració laboral >>
Un pas endavant en la mobilitat de les persones amb discapacitat: la cadira triesfèrica

La Unitat de Recerca i Desenvolupament del Centre Esclatec manté des del 1996 un conveni de col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya, a través de la qual s'ha impulsat el desenvolupament de diversos projectes conjunts d'investigació, com el que ens ocupa en aquestes línies, dedicats a proporcionar suports tècnics i tecnològics a les persones amb discapacitat amb la finalitat d'incrementar la seva autonomia i millorar tot el possible la seva qualitat de vida.

El projecte Triesfèrica es va iniciar el 2002, any en què es va dur a terme l'estudi cinemàtic i el disseny (i se'n va obtenir un prototipus a efectes de viabilitat) i durant el 2003 es va acabar la segona fase, que va portar a l'obtenció d'un prototipus funcional. Aquesta investigació va ser finançada, en part, per les Ajudes per a la R+D de l'IMSERSO (Ministeri de Treball i Assumptes Socials).
El consorci que va realitzar aquesta investigació està format per:
1. El Centre Especial de Treball Esclatec, dependent de l'Associació Esclat Pro Persones amb Paràlisi Cerebral de Barcelona (Coordinador del projecte).
2. La Universitat Politècnica de Catalunya, amb tres dels seus Departaments: Enginyeria Mecànica, Enginyeria de Sistemes d'Automàtica i Informàtica Industrial i el Centre CIM, avui convertit en la Fundació CIM.
3. L'empresa INFRANOR SA, de Badalona, especialitzada en motors i servomotors.
La cadira motoritzada que va ser presentada el passat mes de gener del 2006, constitueix una destacada innovació tecnològica, tant per la seva funcionalitat innovadora (la possibilitat del moviment lateral com a alternativa al moviment longitudinal convencional) com per l'execució mecànica que la fa possible, basada en rodes omnidireccionals de corrons esfèrics. Per permetre els moviments longitudinal i lateral, aquesta cadira està prevista per ser una ajuda eficaç per a la inserció laboral de persones amb discapacitat.
Les cadires motoritzades convencionals permeten el moviment longitudinal, junt amb el canvi d'orientació, que manté l'usuari de front a la direcció en què avanci. Aquesta mobilitat, que és adequada per als desplaçaments usuals d'un lloc a un altre, obliga a maniobrar quan fa falta desplaçar lateralment la cadira, com  ara per desplaçar-se per una taula o lloc de feina.

Les maniobres són particularment laborioses quan s'han de realitzar en espais limitats. Aquesta limitació té el seu origen en la utilització de rodes convencionals no directrius. Les dues rodes posteriors, d'eixos coincidents, com que no permeten que derrapi, impedeixen el desplaçament lateral.
Així doncs, en les cadires de rodes convencionals, les rodes posteriors fan impossible el moviment lateral, que sí que és possible, en canvi, amb rodes omnidireccionals com les de la Triesfèrica.
La utilització de rodes omnidireccionals permet dotar la cadira de la possibilitat addicional de desplaçament lateral. Entre les rodes omnidireccionals, les de corrons esfèrics de rotació són particularment atractives perquè permeten assolir aquest objectiu amb una complexitat i cost mínims. Aquestes rodes tenen, a part del moviment motoritzat, un moviment lliure en la direcció de l'eix (com si derrapessin lliurement). El control adequat d'aquestes tres rodes, convenientment situades, permet obtenir els tres moviments bàsics: longitudinal, lateral i de canvi d'orientació, així com qualsevol combinació d'aquests moviments.
La Triesfèrica està dotada d'un sistema de control que facilita l'ús de la cadira en les seves tres modalitats de moviment:
a) Moviment longitudinal (avançament i retrocés) convencional.
b) Moviment lateral (dreta i esquerra), en el qual l'usuari es manté de costat respecte de la trajectòria.
c) Gir en un espai mínim.
A la Triesfèrica, els quatre corrons esfèrics posteriors formen una roda, així com cada roda davantera està formada per dos corrons esfèrics.
Per tant, l'aportació principal d'aquesta cadira és la seva gran maniobralitat i la possibilitat de desplaçar-se en qualsevol sentit sense necessitat de maniobres de gir, és a dir, es poden realitzar desplaçaments laterals sense canvi d'orientació de la persona usuària.
En la realització del projecte es va procurar aconseguir un disseny compacte, fàcil de manipular, adaptat a les necessitats del sector i amb un funcionament correcte.
Les dimensions finals de la màquina han estat adaptades a les necessitats del sector. S'ha aconseguit que l'amplada de la màquina sigui més compacta. La quota longitudinal, malgrat que és lleugerament superior al que s'esperava, és habitual en el sector.
Aquest fet és de gran utilitat per a les persones amb discapacitat que treballen en entorns administratius, de laboratori, etc., és a dir, persones que s'han de desplaçar en una superfície de treball de certa extensió.
Ateses les seves característiques, pensem que pot ser útil en altres sectors, com el de la cultura. Per exemple, a museus, on les persones amb discapacitat usuàries de cadira de rodes han de fer moltes maniobres per observar les obres exposades i davant de cada quadre han de fer una maniobra, amb els inconvenients que això comporta.
Amb la cadira Triesfèrica, gràcies al seu desplaçament lateral en totes dues direccions, la persona pot gaudir de les obres d'art amb tota comoditat, perquè es desplaça d'una obra a una altra sense realitzar cap maniobra, en paral·lel a la paret. És una cadira idònia per moure's en espais petits, com ara residències. És molt útil per a persones amb problemes de mobilitat (usuaris de crosses o bastons) o per a persones grans que no poden fer desplaçaments llargs a museus, exposicions, fires, aeroports, estacions, etc.
El disseny de la base de la màquina s'ha concebut per què ofereixi solidesa i, per tant, seguretat a l'usuari, mentre que el seient i la fixació a la base ha estat dissenyat de manera que li donen elasticitat, amb una funció de suspensió que en fa més còmode l'ús. 
L'estructura del seient es va contemplar de manera que permet graduar la posició.
S'ha obtingut un disseny manipulable, fàcil de muntar i mantenir i, sobretot, molt més funcional per a l'usuari, ja que permet facilitar el moviment a persones amb discapacitat.

Lola de la Fuente
Asociación Esclat y Coordinadora EPCD Les Corts