Atenció Directa >>
Treballar conceptes a partir de colors

En aquest article ens proposem explicar i donar a conèixer una experiència innovadora i sobretot molt interessant. La idea va sorgir al Centre Ocupacional Esclat 2, davant la necessitat de treballar la comunicació de forma significativa amb un grup de nois i noies de 18 a 26 anys amb paràlisi cerebral i discapacitat greu, tant a nivell físic com intel·lectual. L'activitat proposa treballar els conceptes a partir dels sentits: el nostre objectiu no és que aprenguin el concepte en si, sinó que el visquin. En tenim prou que sentin allò que representa el concepte. Per tant, podem dir que el nostre objectiu és sentir i viure allò que el concepte vol representar.

Fins aleshores la logopèdia es realitzava individualment, però davant les dificultats amb què ens trobàvem pel que fa a la comunicació, vam decidir que la logopeda participés dins el grup un cop a la setmana i, juntament amb les educadores, realitzés una activitat de comunicació en grup.
Aquest és un treball amb persones adultes amb pluridiscapacitat les característiques de les quals són: un nivell cognitiu baix, un dèficit d'atenció i de concentració important, absència de llenguatge, dificultats en la comunicació i en la mobilitat. Aquesta experiència pot fer-se extensible a altres edats, discapacitats i àmbits de l'educació.
La manera d'escenificar-ho es força interessant, ja que consisteix en fer teatre per a ells, alhora que tots junts el fem per als espectadors.
Actualment, aquesta activitat se segueix portant a terme amb èxit i bons resultats al CADES (Centre d'Atenció Diürna Especialitzada Esclat) on ja s'han treballat altres colors.

ACTIVITAT
Vam triar el tema dels colors perquè són vistosos i alhora donen molt de joc en relació als diferents sentits. Els sentits que treballem són la vista, el tacte, l'olfacte, l'oïda i el gust. A tots aquests sentits, n'hi afegim un altre que és el sentit de l'humor: el més important per viure, però que tothom oblida.
Atesa la seva capacitat cognitiva, aquestes persones presenten dificultats per saber què és un color, com distingir-lo, el seu nom..., però sí que poden sentir un color a través de les sensacions. Aquests usuaris tenen un o més sentits afectats i, per tant, hem de saber aprofitar el sentit a través del qual els arriba la informació amb més facilitat.
Amb l'activitat volem treballar l'atenció i la connexió. Ho entenem com un procés: a mesura que es va repetint la sessió, més atents estan i, per tant, més significat pren l'activitat.
Els colors són el centre d'interès que treballem durant el trimestre i que finalment escenifiquem; els diferents tallers que es fan al llarg de la setmana (com el de plàstica, musicoteràpia) es dediquen a la preparació de l'ambientació i posada en escena posterior.
Per tal que la posada en escena tingui èxit cal tenir en compte els elements següents: l'espai, l'ordre, el ritme, el moviment i els suports materials.
Respecte de l'espai, cal que aquesta activitat es faci en una sala gran amb suports audiovisuals i musicals.
Pel que fa a l'ordre, l'activitat comença i acaba normalment de la mateixa manera: posant fotos significatives del color que treballem, acompanyades d'una música igualment representativa. Entremig es representen els diferents esquetxos que desenvolupen el concepte.
Envers el ritme, comencem de forma tranquil·la i relaxada. El ritme de l'activitat va pujant d'intensitat de mica en mica fins arribar al punt més alt, que coincideix amb la meitat de la sessió, i a partir d'aquí comença a baixar i acaba com hem començat.
El moviment, l'utilitzem per transmetre el concepte i se serveix de la música i els suports materials.
Els educadors ens anem movent entre els nois i noies, al llarg de tota la sessió. Això permet anar parant en cadascú una estona, per fer més èmfasi en determinats aspectes. En aquests moments s'estableix una relació individual dins d'un treball col·lectiu molt favorable als nostres usuaris, ja que podem captar totalment la seva atenció. Per això, diem que és una activitat dinàmica on ells participen no només de forma passiva, sinó de manera activa; per exemple, en la relació individual esmentada anteriorment, se li pot demanar a la persona que realitzi alguna acció com pot ser empènyer un globus o moure una cinta de colors. D'aquesta manera aconseguim estimular dins la sessió a cadascú per aconseguir una reacció que, per petita que sigui, ja és molt important.
Dins els suports materials, trobaríem la música, el vestuari i els decorats adients al concepte que es treballa.
Finalment cal remarcar la importància que té la repetició de l'activitat per tal que la identifiquin: el silenci és l'actitud que prenen abans d'iniciar la sessió.

EXEMPLE PRÀCTIC: EL COLOR BLAU
Aquesta ha de ser una experiència totalment vivencial; es tracta de treballar, de manera ja concreta, un concepte des de diferents perspectives. Perquè s'entengui posarem un exemple.
Comencem per relacionar el color blau amb alguna cosa molt significativa d'aquest color, com pot ser el mar. A partir d'aquí comencem a pensar com ho treballarem des dels diferents sentits.

Vista: busquem imatges que representin de manera molt clara el mar i el color blau, les ampliem i les projectem en una pantalla o a la paret (com més gran millor). Aquí introduïm també un element més: unes ulleres amb vidres de paper de cel·lofana de color blau; quan ells hi miren, ho veuen tot d'un to blavós.
Oïda: busquem diferents músiques que ens suggereixen clarament el color blau. Són tranquil·les, serenes, relaxants, com pot ser el soroll del mar o els  cargols de mar.
Tacte: utilitzem diferents textures que també ens recorden aquest color; per exemple, l'aigua, una tela de seda suau, sorra de la platja, petxines...
Olfacte: busquem olors com, per exemple, lavanda amb encens o petxines que conservin l'olor del mar.
Gust: com la sal, l'anís o alguna beguda refrescant.
Humor: a la posada en escena introduïm elements d'humor que creen un ambient distès, alegre i que ens ajuda a captar la seva atenció en determinats moments.
Pel que fa al moviment, intentem que sigui serè i calmat. Per aconseguir-ho utilitzem globus de color blau, que movem molt lentament, i cintes blaves que també fem moure al ritme de la música, i ho combinem tot amb alguna esquitxada d'aigua.
Finalment, uns dies abans de l'activitat demanem a casa la col·laboració de la família, que consisteix en vestir els usuaris de color blau. D'aquesta manera també impliquem les famílies en l'activitat; això representa que els nostres usuaris comparteixen una activitat del Centre amb els seus familiars. Això suposa buscar la roba i parlar-ne a casa, seguim treballant l'activitat fora del Centre alhora que augmenta la il·lusió per aquesta activitat.
Fent valoració d'aquesta activitat, ens adonem que allò nou és el fet de viure qualsevol concepte, del més senzill al més complicat, a través dels sentits. La gràcia és experimentar-lo, viure'l.
Les dificultats i els aspectes positius que ens hem trobat a l'hora d'elaborar l'activitat són:
Les limitacions que comporta treballar amb conceptes molt bàsics; és a dir, cal molta creativitat i imaginació per trobar elements per a cada un dels sentits que defineixin el concepte que volem fer viure.
La subjectivitat: entesa com a dificultat per buscar els elements vivencials que exemplifiquin el concepte, ja que cada persona viu el color blau des de la seva experiència.
La preparació requereix moltes sessions abans de la posada en escena, ja que són molts elements que cal tenir en compte i, per tant, cal una bona coordinació i organització entre totes les persones que duem a terme l'activitat.
Estat anímic: pot ser un contratemps que el dia de la posada en escena alguna de les persones usuàries estigui apàtica, neguitosa... Aleshores, com a professionals que sabem que això pot passar, és important ser flexibles i pensar que un altre dia sortirà millor.
Creiem que amb aquesta activitat hem aconseguit un dels objectius proposats, que és captar l'atenció individual dels usuaris en el marc d'un treball en grup, alhora que a cadascú li arriba la informació a través del seu sentit predominant. I, a més de centrar l'atenció, aconseguim que s'ho passin bé.
Un altre aspecte positiu és la col·laboració de les famílies, perquè des de casa busquen el vestuari i d'aquesta manera anticipen l'activitat.
És una activitat que, des de la perspectiva vivencial, es pot fer extensible a altres col·lectius com, per exemple, infants en edat escolar, tercera edat...
Finalment fem palès que per tal que aquesta activitat tingui èxit cal una bona coordinació interdisciplinar entre els diferents professionals que la duen a terme; és a dir, cal arribar a un consens per integrar les diferents aportacions de cadascú de forma positiva.

Núria Sisquella, Yolanda González, Montse Mateo