Veure totes les revistes

Número 36 - Dieta i nutrició en la discapacitat

Tardor 2005

Tema >>
Una dieta sana i equilibrada per als nostres usuaris

Els centres de l’Associació Esclat donen servei a usuaris amb discapacitat des de la infantesa fins a l’edat adulta. El grau d’autonomia també presenta diferències entre els usuaris de cada centre. Per parlar de nutrició i alimentació, cal tenir presents les diferències d’edat i l’afectació de cadascun d’ells per poder adaptar la dieta d’una manera individualitzada

Les necessitats energètiques, és a dir, el que popularment s’anomena quilocalories, varien segons l’edat, el sexe, l’activitat física i les patologies. Els requeriments energètics augmenten amb l’edat i arriben al seu punt màxim a l’adolescència, ja que aquesta és una etapa de creixement i de grans canvis físics i psíquics. Durant la pubertat, els nois i noies han d’ingerir diàriament més quantitat de menjar que un infant, però un adult, que ja ha acabat l’etapa de creixement, necessita menys energia que un adolescent.

Els alumnes i usuaris dels centres de l’Associació Esclat, en la majoria de casos presenten problemes de mobilitat o bé tenen una mobilitat reduïda. Les necessitats energètiques d’un noi que es desplaça amb cadira de rodes són diferents de les d’un noi de la mateixa edat que pot bellugar-se lliurement. Tot i així, cal tenir present que l’esforç que han de fer les persones amb dificultats per bellugar-se representa també una bona despesa d’energia. Els problemes de to muscular com la hipotonia, dificulten i alenteixen els moviments i suposen un sobreesforç que consumeix energia. En el cas de la hipertonia i els moviments involuntaris, que fan que els músculs estiguin en tensió constantment, la despesa d’energia és també molt gran. Per això cal ser molt prudent i valorar cada cas per no caure en la temptació de reduir la quantitat d’aliment en nens i adolescents amb discapacitat pel fet de no tenir autonomia.

També es pot donar el cas que la persona amb discapacitat ingereixi més quilocalories de les que necessita i, per tant, presenti un sobrepès. El sobrepès en persones amb problemes de mobilitat no és gens aconsellable perquè dificulta encara més la pròpia mobilitat i representa un problema per als vetlladors, que l’han de bellugar i n’han de tenir cura en totes les activitats diàries. En aquests casos es tracta de reduir la quantitat d’aliment per àpat servint racions una mica més reduïdes o eliminant certs productes de la dieta que es substituiran per altres, com per exemple: reduir o eliminar la brioixeria industrial i substituir-la per pa o cereals en els esmorzars i berenars, o reduir la quantitat d’oli dels plats i substituir els fregits i arrebossats per altres tipus de coccions, com el vapor o el forn.

Quan la discapacitat afecta també les facultats per mastegar i empassar, l’alimentació presenta moltes dificultats. En aquestes situacions, és difícil assegurar que els afectats ingereixin cada dia la quantitat d’aliment que necessiten, i per això, cal buscar solucions adaptant les textures a les capacitats de cadascú per evitar ennuecs. Sovint, a part de les dificultat pròpies de la deglució, es pot tenir la sensació que els àpats a base de purés els avorreixen i que s’ho mengen amb poc interès. En aquests casos s’ha d’anar provant de cuinar plats tradicionals i gustosos, que es poden aixafar amb forquilla o es poden triturar intentant que conservin el gust original oferint-los uns sabors nous. Per aconseguir una textura més amorosa, es pot afegir un raig d’oli al puré o es pot cuinar una salsa suau a base de tomàquet, pastanaga i altres verdures ofegades. Aquestes verdures ofegades es trituren amb el propi suc o bé amb una mica de brou per aconseguir una salsa que, afegida a la carn, al peix o a la truita, a l’hora de triturar-los n’estovi la textura.

És important conèixer quina és la textura que convé més a cada persona per adequar l’espessor i el grau de trituració. Si hi ha molta predisposició a ennuegar-se cal repassar el plat sempre per apartar els petits trossos que de vegades queden mal triturats. Si els purés molt líquids rellisquen, es pot afegir pa, patata bullida o cereals infantils per espessir fins que s’aconsegueixi la densitat òptima que permeti empassar les cullerades sense tos i que no rellisqui pels costats.

L’alimentació habitual de totes les persones ha d’incloure cada dia aliments de tots aquests grups:

Farinacis, en les següents racions: 2 – 4 llesques de pa; 30 g - 60 g de cereals d’esmorzar; 4 - 8 galetes maria; 1 plat d’arròs o pasta o llegums; 2 – 3 patates mitjanes.

S’ha de comptar amb algun d’aquests productes a cada àpat i assegurar-ne entre 4 i 5 racions diàries. Comptar amb els cereals, les galetes o el pa en els esmorzars i berenars, i comptar amb els plats cuinats de farinacis per dinar i sopar.

verdures i hortalisses: verdura cuita i verdura crua en forma d’amanides. Dues racions de 100 g al dia que es poden donar per dinar i sopar.

fruita: 2 – 3 peces al dia. Es pot donar una ració en forma de suc. Si es dóna sencera o triturada conserva la polpa i, per tant, també la fibra.

llet i derivats en les següents racions: 1 got de llet; 1 iogurt; 30 g de formatge sec o semi; 60 g de formatge tendre. Prendre 2 - 3 racions d’aquests productes. Si no es pot prendre llet, substituïu-la per dos gots de batut de soja fermentada amb calci afegit.

proteïnes en les següents racions: 60 g – 100 g de carn; 75 g - 125 g de peix; 1 ou; 2 – 3 talls de pernil. Prendre 2 – 3 racions repartides en els àpats del dia.

greixos: 1 cullerada sopera d’oli d’oliva o d’oli de gira-sol, 10 g de mantega. Entre 3 i 5 racions diàries que s’utilitzen per amanir i per cuinar els aliments.

aigua: entre 5 i 8 gots plens d’aigua al dia, durant els àpats i entre àpats. Es poden administrar amb gelatines de sabors tipus Royal o amb d’altres espessidors. Per aconseguir una alimentació sana i equilibrada cal fer una dieta variada que inclogui cada dia aliments de tots els grups. És important comptar amb la col·laboració dels nostres usuaris i, per això, s’ha d’estar atent als seus gustos i preferències. Si no agrada una verdura se’n pot buscar una altra que agradi més o es pot canviar el tipus de cocció. Sovint un producte que no agrada és perquè costa d’assimilar. S’ha d’anar en compte amb els llegums, ja que són molt recomanables pel seu alt contingut en fibra però poden donar trastorns de digestió perquè produeixen flatulències. És millor donar el llegum barrejat amb patata o arròs i en quantitats reduïdes un o dos cops per setmana.

És important en les etapes de la infantesa i la joventut fer els quatre àpats diaris d’esmorzar, dinar, berenar i sopar mantenint un horari que s’adapti a la seva rutina diària procurant que no passin massa hores sense menjar ni beure. El temps òptim entre àpats és d’entre 3 i 4 hores. És aconsellable esperar al voltant d’una hora abans d’estirar-los per anar a dormir a la nit o per fer la migdiada després de dinar. A causa de la seva poca mobilitat, els processos de digestió són més lents i això els comporta malestar si no es mantenen incorporats després dels àpats.

L’estona destinada a l’alimentació ha de ser agradable, sense presses, sense sorolls i ells han de trobar plaer en el menjar.

Dolors Borau