Veure totes les revistes

Número 36 - Dieta i nutrició en la discapacitat

Tardor 2005

Tema >>
Dieta i nutrició: consells pràctics

Tot just iniciat el curs, els professionals de l’Associació Esclat vam rebre unes sessions de formació en dietètica i nutrició enfocades cap a les dificultats alimentàries i les mancances nutricionals que poden presentar-se en els nostres alumnes i usuaris. Les xerrades les va impartir Maria Dolors Borau. Des d’aquí aprofitem per agrair-li-ho; els seus coneixements, molt pràctics i útils, ens han servit per aplicar algunes de les seves propostes, amb les quals hem tractat de millorar determinats aspectes nutricionals.

En aquestes sessions van exposar-se moltes problemàtiques de l’alimentació dels nostres nois, entre les quals s’han de destacar les dificultats d’hidratació i els problemes per garantir una dieta amb els continguts calòrics adequats.

Sovint els usuaris pateixen dificultats importants de deglució que repercuteixen negativament en la ingestió d’aliments sòlids i líquids. Aquest trastorn de deglució es manifesta a l’hora dels àpats amb aquests símptomes: el menjar es queda a la boca i no avança cap a l’interior; quan es fa l’acte d’empassar apareix la tos; l’aliment cau pels costats o fins i tot, surt pel nas i, de vegades pot provocar un ennuec.

En el cas dels sòlids, la manca d’efecte retroactiu de la llengua fa que l’aliment sigui empès cap enfora enlloc de dirigir-lo cap a les vies alimentàries. És difícil valorar si s’han empassat tota la quantitat preparada al plat. Això provoca la sensació que alguns dels nostres nois sempre estan al límit de la ingestió de les calories diàries necessàries per a una alimentació correcta. L’ennuec és més freqüent en la ingestió de líquids i sovint el contingut vessa per tot arreu sense poder saber quina quantitat n’han pogut beure. La necessitat d’una bona hidratació és fonamental per al bon funcionament de l’organisme; l’aigua és vida.

A partir del moment en què vam prendre consciència d’aquestes mancances se’ns van oferir algunes solucions molt senzilles que calia veure si funcionaven, perquè, com ja sabem, cada nen és diferent i té les seves preferències. El problema de la hidratació l’hem resolt amb dos productes econòmics i fàcils de trobar, i que a més, pel gust que tenen han tingut una acceptació molt bona: la gelatina (tipus Royal) per espessir i els sobres de sèrum fisiològic “Sueroral”, amb gust de taronja i amb un contingut important de sals minerals. Aquests minerals són molt necessaris per a la vida i ens els aporten, entre d’altres aliments, les verdures fresques. Amb el baveig, per exemple, es perden una gran quantitat de sals que no es reposen. Vet aquí la importància de conèixer un producte que, a més d’hidratar, pugui compensar la pèrdua d’aquests elements tan vitals per a l’equilibri del nostre cos.

Les propostes per resoldre l’altra problemàtica, és a dir, per aconseguir un augment calòric en les dietes, van consistir a afegir en els àpats una culleradeta d’ametlla crua triturada en pols o cigrons també en pols i afegir-hi un raig d’oli extra. Senzill i pràctic.

Durant aquestes xerrades, van sorgir també altres preocupacions, com ara les secrecions constants de mucositats. Es creu que la llet pot fer augmentar les secrecions de mocs. L’eliminació de la llet convencional de la dieta representa un perill per a l’equilibri nutricional, ja que la llet és la font fonamental de calci, un element imprescindible per al creixement ossi. És per això que cal buscar altres productes que aportin el calci necessari dins de l’alimentació habitual. Es pot substituir la llet beguda per batut fermentat de soja amb calci afegit, que aporta una quantitat de calci semblant al de la llet de vaca. Un got de llet també es pot substituir per racions de 30 g de formatge tipus manxego sec o semi molt triturat i afegit al plats preparats, o per racions de 60 g de formatge tendre tipus Burgos aixafat i barrejat amb pa o amb altres aliments. Els fruits secs, com ara les ametlles i les avellanes crues o torrades, també són riques en calci i es poden afegir triturades en pols a plats ja preparats. Altres aliments, com el peix blau i els llegums, perden un part important del calci en els processos de cocció.

Els problemes de restrenyiment també solen ser habituals, sobretot a causa de la manca d’un moviment constant. Per evitar arribar a complicacions com el restrenyiment crònic, s’ha de fer una dieta rica en verdures i fruita, i sobretot no oblidar ni l’oli d’oliva, que és un excel·lent lubricant de les parets intestinals, ni una bona ingestió de líquids.

També és important, a l’hora dels àpats, d’estar ben assegut en una cadira rígida amb el tronc alineat i el cap en posició neutra, evitant de fer-ho en sofàs o cadires reclinades. És millor que el temps no excedeixi de 45 minuts i que l’ambient sigui el més relaxat possible. Cal tenir present oferir aigua entre àpats i no servir els plats massa calents. Una temperatura alta pot resultar agressiva per a les vies alimentàries.

A partir d’aquestes xerrades, les fisioterapeutes de l’Associació Esclat vam pensar que seria molt interessant fer arribar aquesta informació a les nostres famílies, i va sorgir la idea de fer un tríptic informatiu amb aquells aspectes importants de l’alimentació que tothom hauria de tenir present. Des d’aquí us comuniquem que estem treballant en aquesta idea des del setembre, i que en el moment en què estiguin acabats els tríptics us els farem arribar a través dels centres de l’associació.

Per acabar, dos apunts més: - El contacte de la llum del sol amb la pell fa que s’assimili amb més facilitat la vitamina D, ajudant d’aquesta manera a la calcificació dels ossos. El solet de primavera és fantàstic, deixeu que els toqui.
- Allò més llaminer no és sempre el més saludable. Els donuts, els pastissets o les ensaïmades estan bé de tant en tant, però s’han d’eliminar de la dieta diària. Els dolços sempre amb moderació.

Esperem que aquests consells us puguin ser tan útil com ens ha resultat a nosaltres.

Elvira Arbòs, Ana M. Sánchez