| Número 36 - Dieta i nutrició en la discapacitat | Tardor 2005 |
Editorial >>
Necessitats dietètiques i hàbits alimentaris
Gairebé cada dia la premsa recull alguna notícia o dóna informació sobre aspectes relacionats amb l’alimentació. Durant els darrers anys, trastorns com l’anorèxia i la bulímia van amenaçar d’esdevenir una plaga i van generar una raonable alarma social. D’un temps ençà, els especialistes no es cansen d’advertir-nos sobre els riscos del menjar ràpid i l’increment de casos de sobrepès. Veiem, doncs, que les necessitats dietètiques i els hàbits alimentaris preocupen la societat perquè en depenen ara mateix la salut i el benestar, però també els de les generacions que vindran. Mengem cada dia, però no sempre mengem com ens convé. I és que no pel fet que posar el plat a taula sigui una rutina potser mecànica hem nascut ensenyats o hem après a fer-ho correctament.
Les problemàtiques relacionades amb l’alimentació afecten tota la societat, però també d’una manera ben específica les persones amb paràlisi cerebral. Cal, doncs, tenir en compte, a més dels principis generals de la nutrició, aquelles necessitats dietètiques i aquells hàbits alimentaris que són particulars del nostre col·lectiu. Posem-ne alguns exemples. Les dificultats motrius molt sovint interfereixen en l’àpat, que forçosament haurà de tenir una durada més llarga si no volem que sigui escàs. Quan aquestes dificultats afecten la masticació o la deglució, caldrà imaginar mètodes per no limitar els àpats a un gris repertori de purès. I és amb imaginació, però també amb un primer aprenentatge dels principis bàsics de la nutrició, que podrem concebre una alimentació equilibrada, suficient i plaent per a les persones amb paràlisi cerebral, tant com ha de ser, i si som de vida volem que sigui, equilibrada, suficient i plaent per a tothom.
El tema central d’aquest número de la revista tracta d’aquestes qüestions. És una primera aproximació a les necessitats dietètiques i els hàbits alimentaris de les persones la discapacitat de les quals pot interferir fins i tot severament l’alimentació. S’hi donen unes pautes per abordar les situacions més freqüents i s’hi plantegen alguns dels dubtes més habituals. Amb tot, conscients de la impossibilitat de recollir la il·limitada diversitat de casos, Esclat us encoratja a fer-nos arribar els vostres dubtes per mirar de respondre-hi en futurs números de la revista.
Editorial

